Paisatges del Tour

El Tour confirma que la jacobina República Francesa ha estat infinitament més competent que la centralista monarquia espanyola. De nord a sud, el paisatge de l'hexàgon és elegant, distingit i, fins i tot, aristocràtic. El Tour té glamur. Per què? Els ciclistes són els mateixos i algun port de muntanya del Giro i de la Vuelta és més dur, però el Tour en té una colla de mítics. Hi ha tres factors que ho expliquen. Un d'admiració: de la creativitat dels francesos, encara que només sigui per haver-se inventat el París-Dakar, la gastronomia, el xampany i el Tour. Dels altres dos un és indubtablement el paisatge, i l'altre és el temps: cada dia del mes de juliol a l'hora del sol després de dinar només s'està bé a davant de la tele mirant el Tour. El ciclisme, tret de les etapes de muntanya, és tediós. Una vintena de tardes seguides davant del televisor són entretingudes, sobretot, pel paisatge francès, ben conservat i amb una obra pública acurada. No fa basarda ni quan passen pel costat de megazones industrials. Es podria ensenyar, sense passar vergonya ni passar res per alt, el recorregut sencer entre el Paisatge favorit de Catalunya i el segon? Entre la Costa Brava i el Delta de l'Ebre?