Qüestió d'ADN

Fa anys que Antena 3 va veure que les proves d'ADN podien ser un contingut televisiu que donés audiència. L'èxit de La hora de la verdad (un 28,5% en la primera temporada, el 2004), que tenia aquest tipus de proves com un dels continguts estel·lars, junt amb el polígraf, va fer que també El diario de Patricia s'abonés als testos de paternitat. Ara, dos anys després, Tele 5 s'hi apunta i hi dedica tot un programa: Factor ADN, estrenat dimarts a mitjanit i de la mateixa productora que La hora... i El diario, Boomerang. Deixant de banda el debat sobre la qualitat d'aquests continguts (és clar que, si existeix la teleporqueria, això en forma part), el nou espai avorreix. Sempre és i serà igual: algú que busca un fill o el pare/mare o que vol saber si una persona en concret l'és. La hora de la verdad almenys era més variat. Lògicament, el primer dia van emetre només triomfs, resultats positius, amb les consegüents escenes lacrimògenes. Van guardar l'excepció per al final, el cas peculiar: Pilar, que fa anys que diu que és filla de Dalí. Llongueras va donar una pinta perquè se n'extragués l'ADN. No va ser suficient i la prova va ser nul·la. Molt soroll per no res.