‘Roger, no te'n vagis a Hollywood'

a tele és injusta. I molt conservadora. Ho és la tele de les majories, amb voluntat de complaure tothom, una audiència que busca al menjador de casa continguts que, en el fons, no la facin sortir de la seva zona de confort: si és una comèdia, que sigui com aquella que ens feia riure fa tretze anys; si és una sèrie amb pols dramàtic, que tingui aquella contenció tan pròpia de la ficció catalana... La tele és injusta, i cruel també en forma de xifres. L'episodi d'aquesta setmana d'El crac va fer el seu mínim –297.000 espectadors de mitjana i un 9,9% de quota de pantalla– mentre que l'opció més vista a Catalunya va ser La que se avecina de Tele 5 amb 483.000 espectadors (18,7%). I això que Joel Joan i Hèctor Claramunt van signar, si no el millor, un dels millors episodis d'El crac, que arriba a nivells antològics amb homenatges volguts a pel·lícules com ara Very bad things i a sèries de culte com Breaking Bad. Hi ha una audiència que no vol risc o, si vol quelcom diferent, ho vol en anglès i que l'hi subministrin els americans, o els britànics, que en saben més que nosaltres. En el fons hi ha un complex d'inferioritat, en relació a la ficció catalana, que no hi hauria de ser. L'episodi de dilluns d'El crac és desacomplexadament paròdic i el fet que Joel Joan parli en un anglès amb accent volgudament americà amb intencionalitat, reincideix en el fet que estem davant d'una sèrie de culte a la catalana. La personalitat egocèntrica de Joel Joan provoca fílies i fòbies i té despistat l'espectador, que no sap on comença i on acaba el personatge. Des del minut u, la sèrie se n'ha rigut de la indústria i de les seves patums; el moment àlgid, dilluns, amb paròdies a Albert Serra, Espinosa i un cameo de Balagueró. Entre tants girs argumentals, el capítol va enviar Roger Coma a triomfar a Hollywood –tete, no!– i va acabar amb una versió de Moragues pròpia de la banyera d'Espartaco i amb Nico sortint de l'armari. La sèrie, però, triomfa a internet, cosa que demostra que no és que la tele sigui injusta i conservadora, sinó que hi ha un tipus de tele que no es busca a la tele.

L