Fer ràdio per a tot Espanya

Ja cap al final de la conversa, Gemma Nierga, que es refia del seu instint, de l'olfacte periodístic, que pot semblar un tòpic però que també se'n pot dir veterania, li va preguntar a Toni Clapés si li agradaria fer ràdio per a tot Espanya: “T'agradaria venir a la Cadena SER?” I Clapés, amb aquella manera que té de dir les coses, sorneguera, li va contestar amb rapidesa i enginy: “Oh, i qui traiem?”, resposta que va provocar les rialles del públic assistent a la segona sessió de Diàlegs de ràdio, organitzat per Tribuna de Girona i un dels actes de celebració dels 80 anys de Ràdio Girona.

La pregunta de la directora de l'Hoy por hoy va servir perquè el director de Versió RAC1, que dimarts rebrà el premi Ondas a la millor trajectòria professional i que és líder de les tardes radiofòniques des de fa setze anys, confessés que havia tingut ofertes de ràdio en castellà. I a la COPE, emissora que forma part dels seus inicis quan Clapés era un jove que provinent de Radio Minuto va anar a raure a Eivissa a fer radiofórmula, a l'època que la cadena dels bisbes tenia en plantilla Luis del Olmo i Encarna Sánchez. Són algunes de les anècdotes viscudes que van amenitzar una trobada amb molt d'humor i bona sintonia, la que hi ha entre dues estrelles dels micròfons que durant anys van ser rivals però abans que la competència els fes estar pendents del que deien per antena, van ser veïns i companys de jocs infantils, tal com va recordar en la presentació la directora de Ràdio Girona, Carme Martínez Palomé.

El poder que té Twitter –la nova dictadura de l'audiència a l'hora de triar temes i tertulians en els programes en directe– o la influència que les crítiques exerceixen en el locutor, en aquesta estrella radiofònica, molt sovint tímida i que necessita guions i papers i li costa improvisar, van ser algunes de les reflexions escoltades. De la improvisació, Clapés va relatar –gairebé ho semblava– un gag tragicòmic succeït en el funeral de Josep Maria Bachs. Quan a la pregunta de l'oficiant de si algú volia dir algunes paraules, Clapés, empès per Mari Pau Huguet, es va veure davant dels presents articulant un discurs de comiat de qui va ser el seu referent radiofònic infantil. “Necessites sempre un final, quan comences a improvisar”, li va recordar en aquest punt Nierga. I al final de la conversa, Clapés li va tornar la pregunta: “I tu, vindries a RAC1?”. “Sí, m'agradaria fer ràdio en català.
I ja n'he fet, amb Parlar per parlar a Ràdio Barcelona”, va recordar Nierga. “L'horari era horrorós i ho volia deixar; de fet havia fet proves per fer el Bon dia Catalunya
a TV3, però després em van dir: “Faràs ràdio per a tot Espanya.”