Isabel la Catòlica, la ‘salvadora' de TVE

embla que TVE hagi descobert amb Isabel els rèdits de la ficció històrica. Rèdits que li serveixen per refer una marca –la de tele pública– i recuperar la credibilitat malmesa de forma barroera a través dels Telediarios. Isabel la Catòlica salvarà TVE. Així ho deuen pensar en els despatxos de la cadena. A Audiencia abierta, el programa de La 1 que el dissabte al migdia es dedica a repassar (i donar notorietat) a l'activitat de la Casa Reial espanyola, van realitzar un reportatge sobre la sèrie de la reina castellana destacant-ne l'èxit i els premis. I també avançant que la cadena pretén donar continuïtat a aquest tipus de produccions, que a la BBC sempre li reporten prestigi, amb una sèrie del mateix tall sobre Carles V. No s'escapa a ningú, però, que una biografia històrica, novel·lada per fer-la entretinguda per televisió, es construeix més a partir del mite que de la realitat. El periodista i escriptor Martí Domínguez denunciava, coincidint amb el final de la sèrie, a El País i a Vilaweb “la visió molt espanyolista del mite d'Isabel” –amb un Ferran subaltern i la Corona d'Aragó, difuminada– i sobretot la distorsió “estereotipada” dels Borja. Però a TVE ja li va bé, aquesta intencionalitat implícita, i ensenyar a prop de quatre milions d'espectadors (poc més de tres-cents mil catalans) una Isabel creadora de l'Espanya imperial. La veritat del passat es troba en l'hemeroteca: quan es va estrenar (i encarregar) la sèrie, el 2011, volia aprofitar l'atractiu que a l'audiència li havia suposat la descoberta d'una altra ficció, un boom, que s'aprofitava més de les històries de llit d'Enric VIII que de la història de l'Anglaterra del segle XVI, com era Los Tudor, emesa per La 1 amb notable èxit l'estiu anterior. Els encàrrecs de sèries funcionen per modes. Darrere d'Isabel hi ha la productora catalana Diagonal TV i molts actors catalans; des de Ramon Madaula fins a Julio Manrique, un Colom que descobria Amèrica.

S