El periodisme del procés

Escrivia Gaziel en el seu llibre de memòries Tots els camins duen a Roma que els periodistes ens trobem que hem d'interpretar fets del present que els historiadors, com a passat, sabran valorar amb els anys. I en certa manera els periodistes que van protagonitzar la primera taula rodona de la Setmana dels Rahola van fer aquest exercici de reflexió de l'ofici i les seves servituds, davant d'un centenar d'estudiants reunits a la sala de graus de la Facultat de Lletres de la UdG, a propòsit del moment històric més transcendent que viu Catalunya en els últims 40 anys: el procés.

Sota el títol Processant el procés. El paper dels mitjans de comunicació en el debat sobiranista, els ponents a la taula van fer periodisme del procés, una espècie de qui és qui de les teles, ràdios i diaris, en un vessant més didàctic i no d'enfrontament dialèctic. No hi va haver periodisme de trinxera a les Àligues sinó un fair play entre competidors però col·legues. El director d'El Punt Avui Comarques Gironines i director adjunt d'El Punt Avui, Jordi Grau, va obrir la primera ronda d'impressions tot recordant les etiquetes que ideològicament acompanyen els mitjans. Grau va destacar la “normalitat” amb què aquest diari aborda el debat sobiranista amb un titular amb vocació provocadora: “Som independentistes” i que va matisar, més tard, per l' aposta des de sempre que ha fet El Punt Avui pel dret a decidir. En aquest sentit va recordar la iniciativa duta a terme fa tres anys amb la secció Catalunya vol viure en llibertat. De la normalitat del procés, a la responsabilitat que segons el cap de continguts de la Cadena SER a Catalunya, Jaume Serra, tenen els periodistes envers lectors, oients i espectadors. Serra va posar èmfasi en el tractament que ha fet l'emissora d'explicar Catalunya més enllà de l'Ebre i es va mostrar descontent quan es posa al mateix sac els mitjans amb la seva matriu espanyola. Jordi Grau, d'El Punt Avui, va apuntar que la SER és una “excepció” i ho va contraposar amb l'actitud de TVE i RNE o de capçaleres com ara La Razón i l'ABC. Jaume Serra va recordar que tot i la lògica empresarial de ràdios i teles, “hi ha marges per exercir el periodisme” i va insistir que mai s'ha sentit limitat com a professional. I l'objectivitat? Aquest mantra que s'ensenya a les facultats, és possible quan es parla d'independència? Ho va posar sobre la taula el moderador, el cap d'informatius de TV Girona, Oriol Mas. El redactor de política del Diari de Girona, Jesús Badenes, va concloure que l'objectivitat no existeix com a tal, des del mateix moment de la selecció de notícies, i en tot cas es pot ser “intersubjectiu i plural”. I va apuntar la idea que el debat sobiranista ha deixat en segon terme altres qüestions. Jordi Grau va replicar que “el procés és política, però també economia i les necessitats de la gent”. Des de Catalunya Ràdio, el seu delegat a Girona, Albert Requena, va negar les crítiques dels que els acusen de donar només veu als partidaris del procés. Per això del poder que encara exerceix la veu, els dos periodistes de ràdio, Albert Requena i Jaume Serra, van coincidir que es fa difícil destriar les emocions quan es cobreixen segons quins actes.

Del repte del periodisme que veia Gaziel en la urgència en l'anàlisi a la base del periodisme que és preguntar, tal com va recordar Oriol Mas, quan cap dels estudiants en va sentir la necessitat en el torn obert de paraules. I aquest és el mal: si no hi ha preguntes no hi ha periodistes.