“La llibertat creativa és clau”

Tant, no. La repercussió a internet ha estat una sorpresa. Intentàvem fer una bona sèrie i els guions ja prometien.

Els germans Olivares, Pablo i Javier, van escriure l'Alonso pensant en mi. I em fa molta il·lusió. Hi havia treballat a Infidels, Isabel i Víctor Ros... Hi ha una broma a la bíblia de la sèrie al respecte: es diu que l'Alonso és un home d'uns trenta anys però sembla que en tingui més; és una punyalada trapera que em fan [rialles]. I des del juny que m'estic preparant.

És un luxe i poques vegades a la vida et passa. Per això cal ser agraït, donar les gràcies i disfrutar-ho, també.

Sóc seguidor de les bones històries; no em paro a pensar si són contemporànies o d'època. El que més m'interessa és una bona història, sigui en teatre, en televisió o en cinema.

Estic d'acord amb tu, és una sèrie diferent. Però crec que els guionistes, els creadors, han tingut la llibertat d'escriure. No han tingut els condicionants, els paràmetres de pensar que això no agradarà a segons quin públic o que no es pot fer aquest salt perquè l'audiència potser no ens seguirà. Han tingut la llibertat de crear la sèrie que voldrien fer i el públic està més que preparat per rebre totes aquestes picades d'ullet i referències. I no només això. També la manera com t'expliquen la història.

Es poden explicar altres coses més enllà de la història d'amor i aquí han tingut la valentia de fer-ho i, la cadena, la valentia de deixar-nos treballar amb total llibertat. No he tingut cap més pressió que l'artística del guionista i director, d'estar al nivell que em proposaven. I és una bona manera de fer sèries: deixar als professionals que facin la seva i després el públic és sobirà. Ha agradat i això fa que també confiem en els nostres guionistes, perquè tenim gent molt bona. I en aquesta sèrie estem aplaudint el guió: la realització i els actors anem darrere. És una història que val la pena contar.

Un patriota, és un soldat dels Tercios de Flandes que ho donaria tot pel seu rei i pel seu déu; és un home d'una altra època per a qui els valors com la dignitat, l'honor, la paraula, van per davant de la seva persona i és un boig meravellós quan viatja en el temps, un contrast que el fa molt divertit.

Clar. Tothom ha somiat amb com seria viatjar en una altra època. I ell conserva aquesta ingenuïtat i s'ho mira tot com amb ulls de nen; és còmic malgrat ell mateix. És un personatge que amb molt poques paraules explica moltes coses i això per a un actor és molt interessant.

No, perquè és una sèrie d'aventures que pren la història com una eina divulgativa, perquè pren fets reals i els dóna la volta. Una cosa és la revisitació de la història per als propis beneficis, però aquí podem fer una sèrie que Franco, quan apareix, ja surt ridiculitzat per ell mateix, o Lope de Vega, que el mostrem més interessat a fer un clau que en cap altra cosa.

I això és tele pública. A més, estàs despertant un interès, una curiositat, és didàctic, divulgatiu. No pretenem fer una classe d'història. La premissa és clara: la història és la que és. El que hem de fer no és canviar-la sinó aprendre de la història, per això fa por. Hem d'aconseguir aprendre de la història.

Voldria anar-me'n de gira amb Lorca i la seva companyia. O a l'Espanya va bien, la de la bombolla. Seria un capítol interessant, potser fliparíem de com fèiem les coses fins fa no gaire.

M'agradaria haver fet Sons of Anarchy i Shameless. Però em fixo en el personatge i en l'actor i m'imagino que ho faria molt pitjor.