Un últim ‘bourbon‘ per a Don Draper

a just una setmana s'acabava Mad Men i el periodista mataroní Joan Safont, en el seu compte de Twitter, feia una tria, emotiva i personal –que és com han de ser totes les llistes que intenten classificar material sensible, i les sèries, com la música o els llibres, ho són– dels moments més destacats de la sèrie. I encomanava als seus seguidors i, als que no ho eren, de fer memòria i participar-hi amb els seus rànquings particulars. Al capdavall, com recordarem Don Draper? Per una frase que es va convertir en eslògan de la sèrie i va ser definitiva per atrapar-nos? Per una imatge? La del publicista, entre la nebulosa de les cigarretes i la del bourbon, en ampolla o en got, sempre a punt, sobre la taula? Per una escena en què l'home sentimental s'acaba imposant al venedor fred i calculador? Don Draper sap estremir-nos, igual que els directius de Kodak, a partir de la idea que la tecnologia és seductora però que necessita un enllaç que ens connectiu amb les emocions del nou dispositiu. I així, les diapositives es converteixen en un carrusel de la vida, d'instants de felicitat captada, de forma espontània. I va ser aquí, en aquesta escena, que vam aprendre que la paraula nostàlgia, més poderosa que el record, en grec literalment significa “dolor d'una antiga ferida”. O Mad Men seran les cançons? Perquè la radiografia musical és el gran valor afegit en aquesta ficció, molt més que esteticista, i que empeny a fer altres descobertes. Hi ha un episodi, per exemple, que sempre relaciono amb un conte de Raymond Carver. O, ja cap al final, la sèrie serà un viatge en progressió de l'alliberament de la dona, d'un feminisme modern, que perfilen tan Peggy –el seu canvi és un dels motors de la sèrie– com Joan. Quan una sèrie s'acaba, toca un balanç necessari, un exercici que es sintetitza com “el carrusel de la vida de Kodak”: instants que apel·len a la vida dels altres que també és la nostra. Perquè una sèrie, que és un treball de guió en progrés, s'aproxima més al concepte d'una vida paral·lela, en construcció, una d'inventada que funciona com un ressort per continuar vivint.

F