“La graella té els dies comptats”

M'ho pregunten sovint. Per a mi era una qüestió més personal; feia molts anys que feia el mateix i em venia de gust un canvi. I després, una oportunitat. Va sortir un concurs públic i no em pensava que sortiria escollit; creia que tot això estava més polititzat. També, per a sorpresa de tothom i meva, vaig presentar el projecte que més els va interessar i aquí estic. A partir d'aquí el canvi ha estat molt interessant. Com que és un repte important i implica molta feina, doncs m'agrada. Funciono així. És difícil i no m'ho prenc a la lleugera perquè implica una part de responsabilitat que no tenia fent de corresponsal, però tot i així l'estic disfrutant.

M'han servit per aterrar i per posar-me en situació. I segon, per conceptualitzar i començar a concretar allò que vull fer. I tercer, per començar a fer algunes accions que d'alguna manera marquin aquest territori. A partir d'ara és la part més difícil perquè tot allò que vull fer no sé si ho podré fer així d'entrada perquè tenim una limitació important quant a estructura però sobretot de pressupost. Però fem coses i en aquest sentit no estic ni frustrat ni insatisfet. El 8 de maig vam fer el debat dels candidats a l'alcaldia de Barcelona i ho vam fer doblement participatiu.

En el debat vam intentar aplicar l'ideari que vaig plantejar en el qual hi ha dos eixos importants que són innovació i participació. I sí, que vam evolucionar en el format clàssic, de plató, en què tot està més pautat, més fred i hi ha una distància entre l'electorat, els votants, i els polítics. Alhora vam voler fer-lo més participatiu via xarxes socials. I Twitter era una solució natural, perquè penso que Twitter és l'eina de formació d'opinió política més important ara mateix.

A BTV és molt més fàcil respecte d'altres mitjans públics perquè hi ha un consell d'administració que té una gran capacitat de consens i que impedeix que hi hagi la temptació d'instrumentalització directa. Per tant s'han de posar d'acord tots els partits, començant per la tria del director. I sincerament no tinc una pressió directa de l'Ajuntament per fer una cosa o altra.

Depèn de quina sigui la teva ambició. En el cas de BTV, que no és una tele local estricta, transcendeix la limitació territorial, hem de ser ambiciosos. Per tant l'aposta és forta quant a posar el centre de gravetat en el contingut i no tant en el programa televisiu, o en la graella, qüestions més d'abans. Però no és gens fàcil perquè tant en les dinàmiques de producció d'informatius com en els projectes que et presenten s'arrossega aquesta manera de pensar. També perquè no s'ha definit exactament què és això del transmèdia. Tinc clar que la imatge de pantalla, la graella, té els dies comptats, la gent ja no ens consulta així. Li queden quatre telenotícies que no comencen a dos quarts de tres del migdia sinó quan ha passat aquella història. I has de fer la reflexió de quina finestra et serveix millor per explicar-ho. En el cas de BTV, sent la tele d'una de les capitals europees hem d'aspirar a quelcom més.

Has parlat de diferència i per a mi això és clau. No vol dir necessàriament tornar a una manera de fer televisió. El que per a mi era fonamental d'aquella època i va funcionar era que es feia una cosa diferent.

Dies o setmanes, no. Sí que estic treballant molt buscant complicitats amb altres actors de la ciutat; de l'administració, de la universitat... El mitjà de comunicació de la ciutat no pot fer el camí sol. Quant a continguts, ho tenim una mica aturat per qüestions de pressupost.

El que em ve de gust és treure el màxim profit possible d'aquests sis anys de contracte. M'agrada treballar per etapes i quan estic en una, disfrutar-la al màxim.