“Sóc molt obert musicalment”

Sí, és totalment de trossets de videoclips preferiblement d'aquest any i de l'any passat d'artistes internacionals i de tot l'Estat cantant en l'idioma que sigui. És una revista musical no de qualitat però bastant fresca i que vol fer una ullada amable a diferents estils musicals.

A cada una de les deu edicions, he seleccionat catorze trossets de videoclips, de tots els estils que a mi m'agraden. Sempre dic que és un programa per a tots els meus públics: gent que li agradi la música, que va a festivals, a concerts, que compra revistes i discos, que té inquietuds musicals, que no jutja el disc per la portada i se l'escolta. En cap moment vaig de modern ni de llest. Sóc una persona que m'agrada escoltar tot tipus de música; i la que t'agrada, t'agrada, i la que no, no. I és el que volem reflectir.

Es comença amb Loquillo i AC/DC i després segueixen Glaucs i Sabor de Gràcia. Penso que el que pot ser l'èxit d'aquest programa és el muntatge: en poc menys de mitja hora has vist divuit grups diferents. Dels catorze trossets de videoclips triats, convido un dels músics protagonistes. Per exemple, en el primer programa hi haurà Jofre Bardagí, de Glaucs, que explicarà anècdotes del rodatge del videoclip Aquest món, que va ser una cançó benèfica a favor de la fibromiàlgia. A més, el músic convidat fa una tria de tres clips per descobrir també els seus gustos.

Sóc molt fan del videoclip. El que volem és reivindicar-lo. I en relació a si s'escolta poca música, hauríem d'estirar de les orelles el públic. Fa dos anys TVE a Catalunya va posar en marxa Blue Zulu, que eren actuacions musicals en directe, i l'audiència, ja sigui en emissió televisiva i després a la carta, per internet, no va ser l'esperada. Si hagués funcionat, s'hagués fins i tot emès per tot l'Estat. Això sí, ens ha quedat un llegat molt important, perquè hi van passar grups destacats de l'escena musical actual, però l'audiència no ho va saber apreciar ni disfrutar.

Penso que a Espanya la música no s'ha tractat com a quelcom valuós. A França, Anglaterra o Alemanya programen un concert d'un artista reconegut en horari de màxima audiència i per la primera cadena. No se li ha donat la importància que hauria de tenir. A Espanya no hi ha una cultura musical televisiva. La majoria de la gent quan li parles de música a la televisió pensa en els especials de Cap d'Any. Per què no emetre un concert de Loquillo el dissabte a les deu de la nit per la primera cadena?

Sí, fa més de vint-i-cinc anys, en tot tipus de programes. Els últims cinc, a Para todos La 2, que tenim música en directe. Hem fet més de mil programes i amb prop de set-centes actuacions musicals.

Dels deu programes de 2 Many Clips que hem muntat, m'agradaria que cada un es veiés com una selecció de tots deu. La varietat és el fil conductor dels videoclips. Hi haurà de tot. Cada programa l'he concebut com un festival i m'agradaria que es vegi com una col·lecció dels deu. A part de TVE, col·laboro des de fa 20 anys en revistes de música i he estat promotor musical. Però no vull anar ni de gafapasta ni de modern. Simplement posaré la música que m'agrada. La gent que em coneix sap que sóc una persona molt oberta musicalment. No he volgut seguir un esquema d'estils –rock, funky, pop, etcètera–, he volgut fer les meves barreges. I s'haurà de valorar en conjunt. El final tindrà la meva signatura d'autor. I copresentaré el programa amb la meva gosseta Cuca; perquè als heavies ens agraden les Harley però també som sensibles als animals.

De moment s'emetrà els dilluns per La 2 a les set de la tarda. Quan ho muntàvem, a la sala, em van comentar que era un programa perfecte per posar-lo a la cuina mentre fas el sopar. En vint minuts veus moltes propostes musicals i variades.