El Zàping
‘True Detective', marca de sèrie
Gemma Busquets/ @gemmabusquets
Amb la segona temporada, el creador de la sèrie, Nic Pizzolato, vol recuperar el clàssic ‘noir'
a segona temporada d'una sèrie glorificada per la crítica i amb fanàtics seguidors és un dels reptes més complicats per al seu creador. I és el cas de True Detective (cadena HBO), que va irrompre a principis de l'any passat com una d'aquelles assignatures obligatòries de la tribu serièfila. De la primera temporada de True Detective destacava no tant l'estructura narrativa –dues veus que expliquen una mateixa història, dues versions sobre el passat explicades des del present– sinó l'aire místic, els monòlegs filosòfics, del detectiu, del personatge de Matthew McConaughey –en certs moments exagerant l'actitud– i la seva contraposició amb el perfil de Woody Harrelson, que n'era la rèplica. Una composició clàssica (la parella policial) per a una trama clàssica (la investigació d'un assassí en sèrie), i les seves conseqüències en les vides personals. L'ambientació al sud de Louisiana, les referències a la bruixeria i a una de les moltes petites esglésies evangèliques enquistades a les comunitats del sud dels Estats Units, acabava donant a la sèrie una llum, més que un recurs estètic, que mistificava tota la història.
Canal+ va estrenar dilluns la segona temporada, amb la qual Nic Pizzolatto ha defugit repetir la fórmula i ha buscat un nou camí. És arriscat? No, en el fons és l'opció convencional perquè si continues explorant els continguts que van atraure els espectadors dels primers episodis provoques un efecte d'anàlisi comparativa que no afavoreix ningú. I Pizzolatto ha optat per ampliar el repartiment i introduir-hi la dona en el rol de policia, amb una actitud molt masculina, igual que els altres dos investigadors, els quals responen a un altre perfil clàssic: el del policia més a fora de la llei que a dins, amb més addiccions que valors, amb més per amagar que per ensenyar. Hi ha també un cadàver. I hi ha una ciutat a Califòrnia on hi passa tot. I de moment s'ha perdut aquell terror còsmic per tornar a una sèrie de policies més terrenal. Cosa que fa pensar que Nic Pizzolatto està construint amb True Detective una marca, on reinventar el gènere policial.
L
