“La dificultat és complicar-ho”

Hisenda se'n queda el 21% però d'entrada, viatjar. M'agradaria anar a Costa Rica, també fer el transsiberià... projectes que en un estiu normal no et planteges. I òbviament, estalviaré.

Sí, i cada dia que fallava per una lletra ho veia més a prop. A més, tenia oponents que també es quedaven a una sola lletra. I és clar, et va minant la moral veient que no l'encertes. Tenia por.

Va ser molt emocionant. La meva primera reacció va ser abraçar-me al Joan, l'oponent. I tots molt amables. Em van felicitar tots. L'equip del programa em tractava com un més; gairebé tenia la targeta d'accés als estudis. Hi havia molt bon ambient; em van felicitar.

Va ser una dura negociació en la qual em vaig atrinxerar i vaig cedir un rínxol... no em feia gaire gràcia que em tallessin la cua com a penyora per guanyar el pot.

La veritat és que no el mirava i m'ho van proposar perquè tornava de l'estranger i en aquell moment no tenia feina. Va ser també una oportunitat d'aprofitar el temps lliure que tenia i així em podia preparar.

A casa sóc l'ovella negra. De cinc que som, sóc l'únic de ciències, si volem separar així. Tant els meus pares com les meves germanes són de lletres. Els meus pares sempre ens han fomentat les inquietuds culturals, la lectura, els idiomes... La meva germana és traductora. En general, l'esperit de ser curiosos. De petit, agafava l'atles i m'aprenia les capitals del món; sempre he estat una mica freak [rialles]. També he jugat molt a videojocs; tot ajuda.

La paraula és Kagú, un ocell d'Oceania. No, no el coneixia, i el primer que vaig fer va ser buscar-lo al Google i quedar-me amb la seva imatge. Molt maco.

La dificultat aquí és fer-ho complicat perquè en el cinquè nivell et penses que hi haurà alguna trampa, algun truc, alguna h intercalada... i en realitat no n'hi ha. Ja m'havia passat altres vegades que em complicava i després em sortia malament la jugada; i vaig pensar “fes-ho senzill”. I si has buscat paraules complicades no hauràs topat amb aquestes que són fàcils de grafia.

Moltes. He rebut moltes esbroncades a casa, a la feina. Quan vaig fallar lledó vaig rebre queixes de tothom, fins i tot de la gent de Castelló, de la Verge de Lledó.

La gent gran i els nens, la franja d'edat que més mira el programa, sí que em paren pel carrer, però són molt amables.

M'agrada pensar que sí. També em xoca una mica quan els nens estan extasiats perquè surto per la tele; em tenen com un dibuix animat. No sé si ho associen al mèrit d'haver estudiat. Dono una imatge divertida però de fons hi ha l'estudi i espero que ho aprofitin i ho vegin com un model.