Comunicació

RTVV, un edifici “fantasma” dos anys després de l'apagada

Les portes s'han obert hui per als mitjans de comunicació, que han pogut comprovar l'estat d'unes instal·lacions on sols queda personal de vigilància, neteja i els documentalistes

Tot està igual que el 29 de novembre de 2013, data en què l'ens va anar a negre

A punt de complir-se dos anys de l'abrupta apagada de Radiotelevisió Valenciana, les portes del seu edifici central, a Burjassot, s'han obert hui als mitjans de comunicació, que han pogut recórrer unes instal·lacions “fantasma”, en les quals el temps sembla haver-se congelat.

L'estudi 3, on s'enregistraven els informatius i l'escenari central de la llarga nit en la qual RTVV va retransmetre en directe l'agonia del seu tancament, roman tal qual es va deixar després de l'apagada executada a les 12:19 hores del 29 de novembre de 2013: els micròfons de corbata van quedar sobre la taula, i allí segueixen, igual que les huit cadires on es van asseure periodistes i convidats.

Una altra imatge icònica del tancament va ser la del control central tècnic, enfront del qual es van veure les últimes imatges de Canal 9 en les seues 24 anys d'existència, en les quals un periodista preguntava “què està passant” mentre els treballadors corejaven en el passadís “açò és un colp d'estat” segons abans de la fosa en negre.

La porta d'aquest control que dóna al passadís està precintada i té un cadenat posat, si bé davant d'ella ja no estan les tanques ni els policies que al principi impedien l'accés, mentre que en la sala d'aparells alguns d'ells romanen encesos, perquè serveixen per a donar senyal a dues televisions.

En l'estudi 1, el més gran de RTVV, continua muntat el croma i l'últim decorat que es va utilitzar, el del programa d'esports del cap de setmana, i segueixen penjats els focus, igual que al costat de la sala de realització es poden veure en els suros els torns dels treballadors d'aquell moment.

Com a curiositat, alguns dels rellotges de les instal·lacions marquen una hora més –no hi ha ningú que els ajuste als canvis horaris–, i en algunes zones s'amunteguen cintes, cables i material a l'espera que algú hi done una destinació.

En la redacció d'informatius, on els treballadors van acudir en el seu moment a arreplegar les seues pertinences, totes les taules apareixen totalment buides i amb ordinadors que, per a poder ser usats, algú haurà de desbloquejar les claus personals d'accés.

El fred recorre els passadissos buits de Canal 9, on únicament personal de seguretat i de neteja acudeix diàriament, així com els 23 encarregats de l'arxiu audiovisual –que depenen funcionalment de CulturArts– i les set persones que mantenen el múltiplex pel qual emeten dues cadenes privades d'àmbit autonòmic.

Solament es percep un poc de vida i calor en documentació, on en una taula hi ha un xicotet pitxer amb flors naturals, i on els treballadors encarregats de les 280.000 cintes de l'arxiu s'emocionen en veure gent en les seues instal·lacions, i fins i tot no dubten a fer-se autofotos mentre exclamen: “Éssers humans!”. En aquests moments tenen preparats per a digitalitzar les cintes del programa infantil “A la babalà”, i han de fer l'inventari de tota la fonoteca arribada de l'extinta Ràdio Nou.

L'edifici, amb aquesta olor peculiar de les instal·lacions que porten tancades un temps, presenta algun escantell en la façana –on segueix penjada la pancarta amb el lema “RTVV no és tanca”–, mentre que en el seu interior material que va ser comprat fa dos anys ha quedat ja obsolet sense haver-se arribat a utilitzar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia