Bipartidisme televisiu

Alguna cosa ha canviat des que, l'any 1993, els debats televisius cara a cara entre els dos principals candidats a la presidència del govern espanyol van plantejar un format que ara s'ha demostrat caduc i un model de televisió que, en canvi, s'ha perpetuat en estructura de duopoli. Fa 22 anys, per a les eleccions del
6 de juny, hi va haver dos debats cara a cara: el primer, a Antena 3, moderat per Manuel Campo Vidal, i el segon, una setmana més tard, a Tele 5, amb Luis Mariñas al capdavant. A principis dels noranta, la irrupció de les televisions privades a l'Estat va significar també l'inici de la pèrdua de pes específic de TVE, especialment a l'hora de competir pels grans esdeveniments, però sobretot com a referència informativa, amb notables escàndols de manipulació en l'època del PP a La Moncloa. El 1993, el comitè d'empresa de TVE es va queixar de la marginació de la televisió pública. Aquesta setmana, el sindicat CCOO a TVE destacava en una nota com el grup privat Atresmedia ( Antena 3 i La Sexta ) havia doblat RTVE en audiència en els especials postdebat.

L'audiència, també en clau catalana, va escollir La Sexta (12,5% a Catalunya i 14,6% a l'Estat) per seguir l' enfrontament entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez –el debat cara a cara s'emetia simultàniament per tres cadenes d'àmbit estatal (La Sexta, Antena 3 i La 1) i cinc d'autonòmiques, entre altres canals menors que van punxar el senyal de l' Academia de la Televisión –. La Sexta també va guanyar en el postdebat, amb “el cara a cara alternatiu” entre Albert Rivera i Pablo Iglesias, que va obtenir, a partir de mitjanit, quotes superiors al 17,5% tant a Catalunya com a l'Estat. Els dos candidats comentaven les seves impressions del debat i en destacaven sobretot les deficiències. Iglesias elogiava altres maneres de plantejar un cara a cara, com el proposat per Jordi Évole, el 18 d'octubre, amb quotes de pantalla del 25% tant a Catalunya com a l'Estat.

Hi ha exemples que demostren la reinvenció del format: no és només treure's la corbata en una tertúlia de cafè. També és possible fer espectacle de la dialèctica i de l'oratòria en un plató. El mateix dilluns, Campo Vidal deia en una entrevista a Los desayunos de TVE que el debat cara a cara afavoreix l'enfrontament màxim. No hi va contribuir, en el cas de dilluns, la posada en escena: “pobra” i “trista” van ser alguns dels qualificatius. El realitzador del cara a cara, Fernando Navarrete –històric de TVE i responsable del debat de Zapatero i Rajoy del 2008 i del de Rubalcaba i Rajoy del 2012–, es va defensar de les crítiques a Versió RAC1 destacant-ne “l'aspecte net i minimalista, sense dispendis, perquè no es pot gastar”.

De tarannà progressista i amb una programació que des dels inicis ha apostat per continguts polítics en gairebé tots els formats, La Sexta és la guanyadora absoluta de la cobertura de les eleccions del 20-D. També va ser la cadena triada a Catalunya, amb un 21,4% de quota, a l'hora de seguir el debat organitzat per Atresmedia emès el 7 de desembre i muntat com un gran espectacle de la política, amb especials de prèvia i d'anàlisi posterior. Si el 1993 Tele 5 buscava també el seu cara a cara, la cadena líder del grup Mediaset ha fet, aquest cop, una aposta a la baixa. Ha realitzat entrevistes electorals en l'informatiu de la nit de Pedro Piqueras, però no va voler el senyal institucional de l'Academia de la Televisión per emetre el debat cara a cara en els principals canals del seu grup (Tele 5 i Cuatro). Mediaset no manté relacions amb la institució des d'una picabaralla l'any 2011 per les nominacions dels premis que entrega l'organisme.

El debat polític continua creant expectació; genera audiència i ha desplaçat els esports, pesos pesants de les quotes, en el rànquing dels més vistos de l'any, tenint en compte, però, que tant el cara a cara com el debat d'Atresmedia van tenir emissió simultània per diversos canals. Més enllà dels audímetres, les xarxes socials són imprescindibles com a baròmetre d'un impacte qualitatiu: com a fòrums de crítica, i també de mofa, fan de la política un gran entreteniment. El cara a cara de dilluns és el tercer programa de l'any més comentat a Twitter.