Les parròquies contra Franco, en un documental

La periodista Llúcia Oliva, que va treballar des del 1987 al 2009 a TVE i també té experiència en l'ensenyament del periodisme a les universitats catalanes, ha estat treballant durant els últims dos anys en el documental televisiu Santuaris de l'antifranquisme, que es va presentar aquesta setmana a Barcelona. El documental recull el testimoni de monges i capellans catalans que van participar en la lluita per recuperar les llibertats i els drets arrabassats per la dictadura de Franco. “Ha estat una feina de recerca molt laboriosa, amb arxius i localització dels testimonis, que a més o són molt grans i la memòria és la que és, o s'estan morint”, destaca Llúcia Oliva que ha tingut l'ajut i el patrocini de la Fundació Periodisme Plural . Amb la realització de Miguel Mellado, el documental Santuaris de l'antifranquisme, “posa èmfasi a tota una generació de religiosos catalans que van obrir convents i monestirs per donar refugi a persones perseguides per la policia franquista”. Eren monges i capellans lluitadors i influïts per la teologia de l'alliberament que més tard va inspirar el Concili Vaticà II.

La periodista incideix que les parròquies servien per fer reunions clandestines de partits i sindicats prohibits per la dictadura i d'artistes i intel·lectuals proscrits per defensar la cultura catalana. També hi va haver sacerdots que van sortir al carrer desafiant a la dictadura, “com la famosa manifestació de capellans a Barcelona, el maig del 1966” de la qual el documental en presenta fotografies i documents inèdits. En el relat també s'explica com algunes monges i capellans es van organitzar políticament, la majoria al PSUC, el partit dels comunistes catalans. Llúcia Oliva explica que un d'aquests testimonis va ser l'històric primer alcalde de la democràcia a Santa Coloma de Gramenet, l'anomenat “capellà roig”, mossèn Lluís Hernández (1979-1991), que va ser entrevistat pel documental just abans de morir, el juliol d'enguany. En el documental s'explica la feina que va fer mossèn Lluís Hernández al barri de Les Oliveres de Santa Coloma de Gramenet. Llúcia Oliva incideix també en la feina que va fer Jaume Patrici Sayrach a la parròquia del Fondo de Santa Coloma per garantir els serveis més bàsics als immigrants que arribaven a l'àrea metropolitana.

El documental, de setanta minuts, s'estructura en diversos capítols i recorda episodis com la fundació de CCOO, el novembre de 1964, a la parròquia de Sant Medir, emparats pel rector i per mossèn Josep Bigordà com a part de l'equip sacerdotal, o la tancada d'intel·lectuals a Montserrat el 1970, contra el procés de Burgos. Un altre fet que s'hi recorda és la creació, a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, el novembre del 1971, de l'Assemblea de Catalunya, amb la presència del monjo de Montserrat Ricard Lobo.