L'habitatge molest
L'executiu espanyol ha presentat recurs al TC contra l'impost sobre els pisos buits, la propietat temporal i alguns articles referents a crèdits i préstecs hipotecaris de la llei de consum del 2014
El decret sobre habitatges provinents de processos d'execució hipotecària, que ha esquivat els recursos, podria ser l'eina del govern per reaccionar
La futura regulació
del mercat del lloguer podria ser la propera
norma en conflicte
No es pot dir ni de bon tros que l'accés a l'habitatge i el mercat immobiliari siguin el cavall de batalla de la guerra oberta per l'executiu estatal contra tota iniciativa legislativa que surti de Catalunya. Perquè els recursos són a hores d'ara tan generalitzats que qualsevol àrea competencial sembla susceptible de generar conflicte. Però el cert és que, amb la decisió d'ahir de recórrer contra alguns articles de la llei de pobresa energètica –els referents a l'emergència en l'àmbit de l'habitatge– i contra part del text de la llei
de propietat temporal i compartida, l'executiu espanyol torna a posar de manifest que aquesta és una àrea especialment sensible.
Fa tan sols una setmana, el Consell de Ministres ja va enviar al Tribunal Constitucional la llei catalana que estableix una taxa per als pisos buits. També la setmana passada,
el TC aixecava la suspensió que el govern espanyol havia demanat l'octubre passat, quan va recórrer contra alguns articles de la llei 20/2014. Concretament, els referents al fons de pobresa energètica i l'obligatorietat d'obrir un procés de mediació en una situació d'execució hipotecària. Queden, però, sis articles més en suspens.
Però què té el marc legal català sobre habitatge que sembla que molesta tant el govern espanyol? La Generalitat ha plantejat en alguna ocasió que el problema de fons és una concepció molt diferent del mercat immobiliari, marcada a les Espanyes per una visió purament economicista. La darrera normativa catalana s'inspira sobretot en una lectura també social. Aquest és, per exemple, l'argument que posava damunt la taula la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, quan fa unes setmanes avançava la intenció del govern de preparar un nou marc propi per al mercat del lloguer. L'executiu català considera que la llei estatal d'arrendaments urbans –la darrera modificació és del 2013– està “excessivament pensada per als grans tenidors”, destacava fa unes setmanes la consellera.
El govern té previst obrir després de l'estiu el procés d'aportacions públiques amb l'objectiu de posar-hi unes bases pròpies, tot i que Catalunya no té competències per fer la seva pròpia llei d'arrendaments urbans. Així que, de nou, i en espera de saber quin serà el govern resultant dels nous comicis del juny, aquesta podria ser la propera iniciativa que vagi de dret al Constitucional.
Taxa a retornar?
També després de l'estiu, el TC haurà de decidir sobre la llei catalana que fixa l'impost sobre els pisos buits. En aquest cas, els precedents d'altres lleis com l'andalusa pronostiquen un escenari complicat.
A més, caldria veure què passaria amb els 11,3 milions d'euros recaptats per la Generalitat en la primera autoliquidació de l'impost, tancada fa poques setmanes, en cas que finalment el Constitucional tombi la norma.
El govern preveu destinar aquests diners a la compra d'habitatges per a ús social –al voltant de 260– a través del dret de tempteig i retracte en els processos d'execució hipotecària.
Precisament la llei que recull aquest dret de tempteig i retracte, la llei 1/2015, es podria convertir en el salvavides del govern, ja que ha passat el termini en què l'executiu estatal hi podria presentar recurs d'inconstitucionalitat. I
en aquesta llei s'inclou no només aquest tempteig i retracte i l'establiment d'un registre d'habitatges buits, sinó també la possibilitat d'expropiar d'ús durant un període màxim de 10 anys habitatges adquirits en un procés d'execució hipotecària. Aquesta expropiació es faria en els casos en què aquests pisos estiguin desocupats perquè el propietari no s'hagi preocupat de fer les obres de manteniment necessàries per fer-los habitables.
I el que pot sorprendre més de la decisió d'ahir del Consell de Ministres és el recurs i la petició de suspensió de la llei de propietat temporal i compartida. Sorprèn perquè
no es toca la compartida, en què no hi ha referents, i en canvi sí la temporal, en què sí que hi ha experiències en béns no residencials.
