En Llull més polític
TV3 s'allunya del beat i s'acosta al diplomàtic en un llargmetratge sobre el savi medieval que combina ficció i documental històric
Els actors Roger Casamajor, de jove, i Jordi Bosch, de gran, interpreten el pensador
L'actor Jordi Bosch, amb una barba pròpia d'Els senyor dels anells, es posa en el paper del pensador Ramon Llull (1232-1316) quan, al final de la seva vida, dicta en llatí la seva autobiografia a un frare de la cartoixa de Vauvert, a París. L'escena, que es va gravar dimarts en una de les estances de l'impressionant castell del Papiol, és un dels moments culminants de Jo, Ramon Llull, un llargmetratge coproduït entre TV3 , la productora Batabat i La Xarxa , que s'estrenarà per la Diada.
Considerat l'home de lletres en català més gran de tots els temps, n'ha quedat la transcendència cultural d'un personatge colossal en moltes vessants. “Ens hem allunyat del beat, del pietós, i en destaquem el polític, el diplomàtic, capaç de maniobrar en un món complex com el medieval europeu per aconseguir suport i mitjans per a la seva gran obra: la conversió dels infidels”, va explicar el codirector, Antoni Tortajada, en una trobada amb periodistes, el penúltim dia de rodatge. El castell del Papiol –no és visitable i pertany a dues descendents de Valentí Almirall– va servir d'escenari també per a la presó de Tunis, on el teòleg va estar tancat.
A més del Papiol, el rodatge, que va començar el 17 de maig, es va portar a terme al castell de Santa Florentina, a Canet de Mar; al monestir de Sant Cugat del Vallès i a les coves del Toll de Moià.
Per mostrar la intensitat de l'època i del personatge, s'ha optat per la docuficció: les seqüències de ficció expliquen la vida de Llull i la part documental, el context històric. És un format marca d'Antoni Tortajada i Joan Gallifa, d' Històries de Catalunya (2003-2007) a 300 (2014). Per Gallifa el repte ha estat acostar un personatge complex com Llull al gran públic. S'ha tingut l'assessorament històric de Lola Badia i Borja de Riquer i els guionistes del documental són Eloi Vila i Gemma Sanz.
Roger Casamajor i Jordi Bosch van destacar la immensitat del personatge. Casamajor va incidir en la seva part, que és mostrar el canvi: “Com passa de tocar el llaüt mentre canta en provençal a il·luminar-se en una cova.” Jordi Bosch ensenya el Llull més reflexiu. Hi participen també Dafnis Balduz (Simó de Puigcerdà), Nao Albet (Jaume II), Fermí Reixach (ermità) i Lluís Soler (prior). Els guionistes Roger Danès i Alfred Pérez-Fargas (13 dies d'octubre i Carta a Eva) s'han encarregat de la part de ficció, plantejada pivotant entre dos personatges, Llull i el monjo Simó de Puigcerdà, “que posa en dubte tot el que li explica, les seves memòries”, i trasllada també aquests dubtes a l'espectador.