Prohibit: «spoiler»

Hauria d'haver-hi un senyal gran de prohibit, ben vermell i amb moltes admiracions, quan es llegeix la paraula anglesa spoiler. Del verb spoil, vol dir ‘espatllar, esguerrar alguna cosa que esperes amb delit'. I, per experiència pròpia, és el pitjor que et pot passar: que t'expliquin un element clau d'una trama d'una sèrie. El terme s'ha fet popular entre els fans de les sèries i, per a molts, és pecat capital traspassar la frontera entre el que és la sinopsi d'un capítol i la informació determinant com ara la descripció detallada d'un final de temporada o les més comuns: l'embaràs d'una protagonista o la mort d'un personatge. Però, on és el límit? Una descripció ambigua del que passi en l'episodi és sempre la millor opció. L'ambigüitat però sobretot la ignorància, un desconeixement volgut. En el fons és una qüestió de responsabilitat personal. Però és molt difícil voler-se mantenir «analfabet» sobre les novetats argumentals i de repartiment. I encara és més difícil, en el context de societat actual, bombardejada pels mitjans. Internet és el pitjor cau de spoilers. Potser descobrir ara qui era l'assassí de Laura Palmer no és cap filtració, perquè és un clàssic, però en qualsevol cas no aixafarem la guitarra a algú que s'hagi comprat el DVD.