Comunicació

10 anys d’El Punt Avui

Toni Albà i Agnès Busquets

“Sense cultura no hi ha estat del benestar”

“Twitter és un bar de borratxos sense filtre”

Quan tenia tres anys ja imitava en Charlie Rivel
El teatre sempre està en crisi
La majoria de polítics ens tenen més por que no pas ganes de voler influir
Vivim en un país molt pobre culturalment
Sense cultura no hi ha estat del benestar
TONI ALBÀ
‘Polònia’ ha ajudat a democratitzar la política
No soc Norman Foster; jo em dedico a fer pisos de protecció oficial
La cultura és la vacuna contra la ignorància
AGNÈS BUSQUETS

No tothom, tret de Felip VI, té el privilegi o l’ensopegada de compartir taula i vi amb el rei emèrit i l’alcaldessa Colau, o amb el papa Ratzinger i l’Elsa Artadi, o amb l’exministra Soraya Sáenz de Santamaría i en Josep-Lluís Carod-Rovira. El poti-poti és tan heterogeni com arriscat, però sota la interpretació de Toni Albà i Agnès Busquets alguns d’aquests personatges sinistres a la vida real esdevenen ossets de peluix càndids i fins i tot simpàtics que arrenquen somriures i rialles cada setmana entre els fidels seguidors del Polònia. “Hem contribuït a democratitzar el món de la política i dels polítics”, coincideixen els dos actors, amb els quals ens proposem enraonar sobre el passat, el present i el futur de la seva professió. “Alguns ens tenen més por que no pas ganes d’influir en la interpretació del personatge”, puntualitzen per desmentir el tòpic.

UNS ACTORS PRIVILEGIATS

Agnès Busquets i Toni Albà es consideren uns privilegiats en un moment en què la seva professió i el teatre en general han patit una greu regressió en els darrers deu anys. Toni Albà és el primer a disparar sese compassió: “Vivim en un país molt pobre culturalment. La gent que ens intentem guanyar la vida treballant en el món del teatre hem de fer malabarismes per sobreviure sense pràcticament cap ajuda pública perquè gairebé totes van a les grans companyies i els grans teatres i els petits som sempre els grans oblidats.”

I com ho canviem això?

“El teatre sempre està en crisi, però, sincerament, crec que ens cal reformular el sistema, fer foc nou”, diu Toni Albà, mentre Agnès Busquets remata la reflexió: “La pandèmia ens ha demostrat que la cultura és la millor vacuna contra la ignorància.” “Sense cultura no hi ha estat del benestar”, hi afegeix Albà. Es consideren uns privilegiats perquè la televisió els dona l’oportunitat de continuar treballant, mentre molts actors i actrius viuen en una precarietat permanent, sense ni tan sols poder cobrar els assajos en molts casos. “Tenim companys i companyes de professió que per sobreviure a aquesta crisi sanitària i econòmica sort n’han tingut del Banc dels Aliments.” Primera conclusió de la conversa, doncs: cal invertir més en cultura i anar més al teatre.

Segon tema de debat: la política, els polítics, el procés i l’arribada de l’extrema dreta a les institucions públiques. “Jo ja fa temps que la vocació de servei dels polítics no me la crec”, comença Agnès Busquets, que es mostra profundament irascible quan parlem de l’extrema dreta: “Hi ha molt de psicòpata solt pel món, però si d’alguna cosa ha servit la irrupció dels feixistes disfressats de demòcrates a les institucions públiques és per posar en evidència que existeix un pensament retrògrada, antic i perillós.” I Toni Albà hi afegeix: “El feixisme no és una ideologia, és un càncer social.”

El Procés us ha donat molta corda al Polònia..

“I tant! I diré més: si fóssim independents segurament seríem més seriosos i avorrits. El fet que estiguem en lluita amb l’Estat ens permet un joc que té més èxit de cara a l’espectador”, assenyala Toni Albà, mentre Agnès Busquets insisteix que culturalment “som una societat molt acomplexada” i deixa anar una perla que incomodarà a més d’un: “Twitter és un bar de borratxos sense filtre.” Pam! Segona conclusió: el futur només és a les nostres mans, i l’èxit o el fracàs, també.

el secret del ‘polònia’

I, parlant d’èxit, els dos actors confessen quin és, per a ells, el secret del Polònia. “Els guions, el secret són els guions”, diu Agnès Busquets, i Toni Albà hi afegeix: “S’ha trobat la fórmula per parlar de l’actualitat política amb un llenguatge molt concret i amb un registre de paròdia que connecta amb el públic. Som com La Cubana fent cada setmana coses noves.”

Acceptem, doncs, que bona part de l’èxit d’aquest programa que ja fa quinze anys que s’emet per TV3 és mèrit de l’enginy dels guionistes, però és evident que sense el talent dels actors i les actrius que donen vida als personatges els guions serien poca cosa més que paper mullat. Per això cal saber matisar el concepte imitació. “Nosaltres, més que imitar, intentem reinterpretar el personatge exagerant, per exemple, els seus tics. És clar que intentem fer una veu que s’assembli a la seva i que l’equip de maquillatge i vestuari fa una gran feina perquè físicament ens hi aproximem, però al final trobes un gest característic que és el que fa que connectis amb el personatge i l’espectador”, explica Agnès Busquets mentre Toni Albà posa veu del papa Ratzinger i explica que quan li van proposar de fer el personatge se li va acudir sobre la marxa interpretar-lo com si fos el bruixot Gargamel dels adorables Barrufets. “És com quan l’Agnès interpreta la Soraya Sáenz de Santamaría, una barreja entre Louis de Funes i l’emperador Palpatin”, explica Albà.

“Qui és Palpatin?”, pregunta l’Agnès.

“Ja veig que no ets gaire fan de la saga Star Wars”, respon en Toni.

Tercera conclusió: Quan en Toni Albà feia cua al cinema per anar a veure L’Imperi contraataca, l’Agnès Busquets encara jugava a nines. D’alguna manera s’havia de notar que es porten 15 anys...

Deixant l’edat de banda, Toni Albà i Agnès Busquets tenen en comú dos trets de personalitat que els fan autèntics i propers: la senzillesa i la modèstia. L’Agnès ho expressa amb una frase que esdevé una declaració de principis clara i contundent: “No soc Norman Foster; jo faig pisos de protecció oficial.” La innegable reputació d’un dels arquitectes contemporanis més important del món no pot ni ha de desmerèixer el talent i la creativitat de milers de petits arquitectes que, com els actors i les actrius, defensen cada dia el seu talent dalt d’un escenari, darrere d’una càmera o procurant que tothom tingui accés a un habitatge digne.

Quarta i última conclusió: l’ambició desmesurada potser ens pot fer més rics al banc, però ens fa més pobres d’esperit.

TONI ALBÀ

Nascut a Vilanova i la Geltrú el 13 d’agost de 1961, és el gran de quatre germans (ell és l’únic noi) i pare de dos fills. Li agrada el vi, preferiblement blanc, i menjar bé, especialment plats de cuina marinera.

AGNÈS BUSQUETS

Nascuda a Tarragona el 3 de novembre de 1976, es va llicenciar en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Terrassa (1998). Mare d’un fill, va debutar a la televisió com a presentadora del Club Super3.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.