L’audiovisual està sa

El CAC va presentar ahir l’informe L’audiovisual a Catalunya 2021, en un acte que va tenir lloc a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya de Barcelona. Hi van intervenir el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, i la vicepresidenta del CAC, Rosa M. Molló, que es va encarregar de la presentació de l’informe. El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Xevi Xirgo, i el periodista i presentador de ràdio i televisió Josep Cuní, van mantenir a continuació una conversa sobre el sector, que també va esdevenir un reconeixement als 50 anys de trajectòria professional del fins ara periodista de la Cadena SER. Cuní, tot i la insistència de Xirgo, no va pas revelar res sobre si es retira o emprèn algun altre projecte que té.

Rosa M. Molló va ser l’encarregada de presentar una radiografia que ajuda a entendre la salut del sector, des de la legislació i la dimensió estructural i econòmica fins a l’oferta de continguts i el consum audiovisual. A grans trets, hi destaca la “remuntada” respecte a l’any anterior, marcat per la pandèmia. Una crisi sanitària, com va recordar Molló, que va accelerar canvis en la dieta mediàtica en forma d’un important augment del consum audiovisual i de la demanda d’informació constant i veraç.

Amb xifres a la mà, la fotografia que en surt és que l’any 2021 Catalunya disposava de gairebé 350 mitjans de ràdio i de televisió, 3.609 empreses dedicades al sector audiovisual, que l’any passat van facturar de manera global uns 6.700 milions d’euros. En total, el sector audiovisual a Catalunya dona feina a 31.000 professionals. “Una xifra equiparable al sector farmacèutic en termes de facturació”, com va remarcar la vicepresidenta del CAC.

Un altre fet a constatar segons aquest estudi és l’entrada dels serveis sota demanda, que ha sacsejat el panorama audiovisual a escala global. “El nombre de plataformes VoD s’ha multiplicat i ha entrat en competència de manera molt intensa amb la resta d’actors del sector, com a prestadors de continguts i com a productors.” També, partint de la premissa que una persona pot estar subscrita a més d’un servei, l’Estudi General de Mitjans estima que el 2021 hi havia més de nou milions de subscripcions: més de la meitat de la població catalana disposa de Netflix i més d’un terç accedeix a Amazon Prime Video, les plataformes principals. “Les franges d’edat més joves són les que es mostren menys fidels i passen d’una subscripció a una altra amb molta facilitat”, va concloure Molló.

La ràdio, segons les dades, és la que “millor resisteix i s’adapta”. L’audiència de ràdio per internet i el consum de pòdcasts va augmentar significativament. La majoria d’oients de ràdio per internet s’ubiquen en la franja dels 25 als 44 anys, mentre que els oients de menys de 25 anys, la generació Z, lideren l’escolta de pòdcasts.

Pel que fa als indicadors econòmics, els tres segments de negoci principals de la indústria audiovisual van facturar 6.700 milions d’euros el 2021. El segment amb més ingressos va ser el de l’entreteniment audiovisual, relatiu a les pel·lícules, les sèries, els documentals i els videojocs, principalment. Dels 3.450 milions d’euros, més de la meitat els va generar el sector de la producció audiovisual. L’àmbit de la comunicació corporativa, la publicitat i els esdeveniments va facturar uns 2.650 milions d’euros i, finalment, el segment dels mitjans de comunicació, 592 milions d’euros.

En l’àmbit de la publicitat també es demostra l’empenta del digital al mercat: els mitjans digitals van ser els únics que no es van veure tan afectats pel sotrac publicitari del 2020, i el 2021 tornen a créixer en inversió publicitària. Les previsions globals de futur parlen d’un increment mantingut de la publicitat en els mitjans socials, i de la publicitat digital, amb nous formats publicitaris, i campanyes multimitjà més complexes. Per tant, bones notícia, com va subratllar la vicepresidenta del CAC.