Estat espanyol
La llibertat de premsa retrocedeix a l’Estat
El bloqueig a la reforma de la ‘Llei mordassa’ i la precarietat laboral expliquen el descens
La situació és “adversa” al 70 % dels 180 països I territoris analitzats per RSF
L’ONG alerta d’una creixent “indústria de l’engany” i la mala utilització de la intel·ligència artificial
La llibertat de premsa perd posicions a l’Estat espanyol llastrada els efectes de l’anomenada Llei mordassa i la precarietat laboral al sector.
En l’últim rànquing de la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa 2023, que l’ONG Reporters Sense Fronteres (RSF) ha publicat aquest dimecres coincidint amb el dia internacional de la llibertat de premsa, Espanya cau de la posició 32 a la 36 en perdre 1,34 punts sobre cent (75,37) respecte els 76,71 de l’edició de 2022.
Tot i que l’Estat es manté dins el 30 % de territoris on la situació del periodisme és “bona” o “més aviat bona” pel que a fa a la llibertat d’informació, RSF alerta que els professionals dels mitjans que hi treballen “continuen patint una precarietat preocupant i ja cronificada”. De fet, l’indicador econòmic ha estat, una vegada més, el pitjor puntuat pel panell d’experts que han respost al qüestionari d’RSF.
El descens de l’Estat en el rànquing també s’explica per “l’empitjorament de l’indicador legal i jurídic”, és a dir, el context legislatiu en el que es desenvolupa l’activitat dels mitjans de comunicació.
En aquest marc, el bloqueig al Congrés de la reforma de la Llei mordassa, de la qual el govern i els seus socis s’havien compromès a derogar els articles més polèmics ha “refredat” la percepció dels experts pel que fa a l’entorn legal de la premsa. RSF afegeix que tampoc no han avançat altres reformes per despenalitzar els anomenats “delictes d’opinió” i, per contra, hi ha hagut més “accions judicials abusives” contra mitjans i informadors.
Finalment, l’ONG alerta que “la forta politització dels mitjans de comunicació, cada vegada més contagiats de la polarització que afecta la política espanyola i cada vegada més incapaços de respectar els imprescindibles límits entre la informació i opinió, també contribueix a erosionar la llibertat de premsa a Espanya”.
L’edició d’enguany de la classificació reflecteix una millora pel que fa a les agressions a la premsa, que es troben “en mínims històrics” després d’anys de “més gran violència policial i ciutadana”. Això no obstant, aquesta millora és “contrarestada” per un “agreujament de l’hostilitat i l’assetjament a les xarxes socials”.
Situació “adversa” a 7 de 10 països
A nivell global, l’ estudi conclou que les condicions per a l’exercici del periodisme a 180 països i territoris “són adverses a 7 de cada 10 països i satisfactòries només a 3 de cada 10”. En concret, la situació és “molt greu” a 31 països (17,2 %) –entre els quals la Xina i Rússia–, “difícil” a 42 (23,3 %), “problemàtica” a 55 (30,6 %), “més aviat bona” a 44 (24,4 %) i “bona” només a 8 (4,4 %).
Noruega (1), Irlanda (2), Dinamarca (3), Suècia (4) i Finlàndia (5) són els cinc països amb la situació més bona i Iran (177), Vietnam (178), la Xina (179) i Corea del Nord (180) tanquen la classificació. Països Baixos torna enguany a la sisena posició que ocupava el 2021, abans de l’assassinat del periodista Peter R. de Vries.
El secretari general d’RSF, Christophe Deloire, atribueix la gran “volatilitat” en el rànquing d’enguany, “amb pujades i baixades importants i amb canvis inèdits, com ara la pujada de 18 llocs del Brasil i la baixada de 31, del Senegal”, a un “encreuament de l’agressivitat del poder a molts països i de la creixent animadversió cap als periodistes a les xarxes socials i al món no virtual”.
Segons Deloire també interpreta aquesta volatilitat per “l’auge de la indústria de l’engany, que dona forma i distribueix la desinformació, alhora que proporciona eines per fabricar-la”.
De fet, l’edició d’aquest 2023 alerta sobre els “dramàtics efectes sobre la llibertat de premsa” d’aquesta “indústria de l’engany” a l’ecosistema digital. A dos terços dels països avaluats els experts han destacat la “implicació d’actors polítics dels seus països en campanyes de desinformació massiva o de propaganda, de manera regular o sistemàtica”.
“La diferència entre allò veritable i allò fals, allò real i allò artificial, els fets i els artefactes es difumina, posant en perill el dret a la informació”, adverteix RSF. L’entitat constat que existeixen “capacitats de manipulació sense precedents” que són “utilitzades per debilitar els qui encarnen el periodisme de qualitat, alhora que debiliten el propi periodisme”.
En aquest context, avisa que les noves eines basades en la intel·ligència artificial generativa “sacsegen el ja fràgil univers mediàtic”. L’informe assenyala que “la indústria de la desinformació escampa produccions manipuladores a gran escala” i, “a més, la intel·ligència artificial digereix continguts i després regurgita simplificacions que falten al rigor i a la fiabilitat”.
