La sueca Loreen surt com a favorita al festival d’Eurovisió

Esvaïda en bona mesura l’onada de solidaritat que va sacsejar la passada edició davant una Ucraïna acabada d’envair, Eurovisió torna aquest dissabte al terreny purament musical amb una possible fita històrica si la sueca Loreen, la principal favorita, s’acaba proclamant guanyadora. Si es compleixen els pronòstics, la guanyadora del festival del 2012 amb Euphoria podria convertir-se en la primera dona amb dues victòries. Fins ara només havia fet doblet un home, Johnny Logan, el 1980 i 1987. Si Loreen guanya, Suècia empataria amb Irlanda com la gran potència del festival amb 7 triomfs en total.

El seu tema Tattoo sonarà en novè lloc. El seu immediat perseguidor, almenys segons les apostes, és el finlandès Käärijä, que actuarà poc després (lloc 13) amb Cha Cha Cha. La catalana Chanel, que l’any passat va representar l’Estat espanyol i va aconseguir un meritori tercer lloc, té com a successora la cantant d’Elx Blanca Paloma amb EaEa. Actuarà en vuitè lloc, just abans de la favorita, i ocupa el cinquè o sisè lloc a les apostes.

Durant la primera meitat del festival d’Eurovisió actuaran altres pesos pesants com la francesa La Zarra amb el tema disc Évidenmment (sisena) o l’italià Marco Mengoni amb la balada Due vite (onzè).

Per a la segona part queden altres propostes a tenir en compte, com la de la noruega Alessandra o la israeliana Noa Kirel, així com la de l’ucraïnès Tvorchi, que va ser escollit en un programa retransmès des d’una estació de metro pels bombardejos.

Pel que fa al concurs, serà una edició amb menys balades que el 2022 a favor d’una presència més gran del folk contemporani amb representants com Albània, Moldàvia, República Txeca o la mateixa Espanya, i certa recuperació del rock (Finlàndia, Austràlia i Alemanya).

La cançó austríaca de Teya & Salena Who the hell is Edgard? serà l’encarregada d’obrir el torn d’actuacions una mica més tard de l’inici de la gala, previst a la 9 del vespre, mentre que l’àcida britànica Mae Muller tancarà amb I wrote a song a les 26 cançons que competeixen.

Gran Bretanya va triar aquesta posició, una prerrogativa que té com a seu de l’esdeveniment, que se celebrarà per primera vegada des del Liverpool Arena, a la ciutat bressol dels Beatles. Gran Bretanya acull el festival davant la impossibilitat de fer-lo a Ucraïna, que sí que exercirà de co-amfitriona i veurà els seus vigents campions, Kalush Orchestra, pujar a l’escenari d’Eurovisió un any després.

Com a peculiaritat, per primera vegada a la història del festival la votació popular no estarà restringida a Europa i a Austràlia, de manera que ciutadans de països com els de Llatinoamèrica podran recolzar els seus artistes favorits, suports que comptaran al final com un sol país, resta del món, per ser sumats als dels altres països a concurs.