zàping

El monitor

Al principi eren en blanc-i-negre i plens de làmpades, i tenien molta fusta. El televisor és a punt de desaparèixer com a electrodomèstic d'ús exclusiu per guaitar programes de televisió. Fa temps que va deixar de ser un moble voluminós, al voltant del qual s'hi asseia la família tota a veure una programació única o, com a molt, una d'entre set canals.

Les programacions extenses i especialitzades dels satèl·lits, primer, i de la TDT, després, van multiplicar la dotació d'aparells a moltes cases i van disgregar famílies per tantes habitacions com teles hi hagués. Un dia va arribar internet i va baixar el consum de programes de televisió en directe. Paral·lelament a l'evolució de la informàtica i les telecomunicacions, les pantalles d'ordinador van deixar de ser com el cap de l'ET, es van aplanar. Les teles ja no són teles, són pantalles, monitors. Per navegar per la xarxa, per cercar informació amb metacercadors, començant pel Google, per veure videoclips al Myspace, per recordar cançons antigues i veure ximpleries pel Youtube, per exhibir-se a través del Facebook, per descarregar sèries per l'Emule, per seguir el món en directe i per jugar amb videoconsoles o el PC mateix. I de tant en tant per veure futbol en directe i algun DVD. Les teles són història.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.