L'ambició d'‘Hispania'

Les sèries espanyoles mai podran competir amb les nord-americanes en producció. Mai una sèrie espanyola per molta qualitat que tingui podrà evitar perdre quan se la compari amb el seu equivalent dels EUA. I és que totes tenen equivalent, perquè tampoc hi ha inventiva pròpia i totes recorden en trames, personatges i fins i tot diàlegs ficcions vingudes d'allà.

L'última sèrie espanyola que ha tingut la gosadia de presentar-se com a superproducció ha estat Hispania. Certament el tràiler prometia i vam caure en el miratge de creure que podia estar a l'altura de Roma, Spartacus i altres referents similars. Lògicament, ens equivocàvem. Hispania és una sèrie més que digna, de les millors realitzades a l'Estat espanyol els últims anys, però hem d'oblidar els referents de l'altra banda de l'Atlàntic. Té problemes, és clar, com ara que no té cap tipus de versemblança històrica. Falla en 10.000 detalls. En conjunt, però, té bona producció (tenint en compte que és espanyola, ho reitero); té ritme, acció i fins i tot èpica. Guanya molts punts gràcies a la magnífica interpretació de Lluís Homar. Superb. I Roberto Enríquez com a protagonista aguanta bé el tipus al seu costat. Llàstima d'alguns altres actors que fan baixar el nivell.

Hispania havia de ser una sèrie curta de 8 capítols, cadascun d'ells molt cuidat. Com El internado als inicis. Ho recorden? Les temporades eren de sis capítols. Ahir Antena 3 ja parlava en un comunicat d'Hispania com d'una sèrie “per diversos anys” i això vol dir que l'acabarà allargant i fent capítols com xurros com ha passat amb El internado. Una pena.