Comunicació

El zàping

‘GH': bons i dolents

La divisió és més gran que quan hi havia dues cases

Gran hermano 12 va començar ahir va fer vuit setmanes i al principi tothom es queixava del càsting. Se'ls veia tots molt professionals, molt directes al sexe i poc espontanis. I també insípids. La divisió en dues cases va ser un joc que de seguida va cansar i calien trames noves entrecreuant la gent. Per això es va accelerar la unificació fa dos dijous. I llavors GH12 va explotar. Ja eren teòricament un sol grup però des del primer moment la divisió en dos va ser més gran gairebé que quan hi havia dues cases. La tensió va passar a ser permanent; les discussions, freqüents, i les estratègies i càlculs per a les nominacions, el tema més comú de conversa (en cada grup per separat, és clar). L'audiència s'ha situat clarament a favor d'un bàndol, influïda sobretot per la convivència precedent per separat. I és que quan hi havia dues cases, en una sempre hi va haver bon rotllo i es va actuar com un sol grup, i en l'altra uns quants van aconseguir el control i van ser cruels amb els que consideraven inferiors a ells. Un cop junts, els marginats s'han unit als del bon rotllo de l'altra casa i han creat el grup dels alegres, i sembla que els cruels –ara els tristos– aniran desfilant un rere l'altre. A Gran hermano quan hi ha dos grups l'audiència sol atribuir a un el rol de bons i a l'altre el de dolents. Així ha estat sempre. En alguna edició l'audiència es dividia sobre qui era qui; aquest any no (l'any passat tampoc). O almenys els que defensen els tristos són pocs i bàsicament el seu argument és que cal crear mal rotllo, que si no de què es parlaria. Enmig de tot aquest mullader, que hagi entrat a la casa un campió de sumo és una anècdota.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.