La tercera d'‘Infidels'

Des de fa poques setmanes l'emissió de la sèrie Infidels ha entrat en la tercera temporada. S'ha emès just després de la segona –estrenada gairebé un any tard; d'aquí que ara s'emetin les dues seguides– i, de fet, quasi no es va anunciar que es canviava de temporada. Igualment, però, s'ha notat. I no només pel salt temporal argumental de mig any; pels personatges que han marxat i pels nous que han aparegut; sinó sobretot pel canvi de trames i el fet que les noves, en general, tenen menys interès que les de la segona temporada. En aquest cas, hi juga en contra que s'hagin emès seguides: justament perquè la segona ha tingut tants grans moments i trames tan ben guionitzades, es nota més la regularitat actual. La sèrie continua sent molt bona, però estàvem habituats a l'excel·lència.

L'única protagonista que manté l'altíssim nivell a què ens té acostumats és la Joana, amb les ficades de pota i mentides a en Peter. També la trama de la Cruz convivint alhora amb en Jesús i en Robert pot donar de si, però no quadra que els guionistes li hagin buscat un amant com en Fàbregas. Pel que fa a l'Arlet, la preferia indecisa i buscant emocions boges i noves, que preparant-se per ser mare, però no descarto que aquest argument m'acabi seduint. Li pren el relleu en la recerca d'emocions la Lídia, que torna a estar lliure i sense en Manu. En Roger Casamajor té el difícil paper de substituir en Julio Manrique. Molt difícil. I la que continua sense rumb i ara tampoc trama clara és la Paula. El conflicte sembla que li vindrà d'una neboda adolescent. Buf. D'Infidels, la veritat, n'espero més.