Comunicació

La mirada

‘El barco'

Dilluns a la nit va començar El barco a Antena 3. Al cap de 5 minuts ja vaig preguntar-me quanta estona tardaria a aparèixer una escena de vestidor. I efectivament, quan s'arribava als 20 minuts ja vam veure pits i culs en remull sota l'aigua de la dutxa. Se'ls veu el llautó d'una hora lluny. Ara no és possible fer cap sèrie per a joves sense excitar les seves hormones sexuals. Els creatius i les productores saben que res millor per a l'audiència que posar ben calents els adolescents entre 14 i 17 anys, que són els que donen i treuen les cobdicioses raons de l'audímetre. Bé, doncs en aquest sentit, total coherència: carn sobre la graella. I la sèrie en si? Vaja, doncs poc més que una nova imbecil·litat. Un vaixell que es mou per culpa de la mar enfurismada, i tothom té molta por però no cauen els plats ni els coberts de la taula de dinar. Tota mena d'improbabilitats marineres, tòpics de llops de mar amb l'ànima ferida, traumes del passat que fan riure i la sensació general que tot plegat no passarà de ser un Física y química a alta mar. Volen també injectar-hi un component sobrenatural que permeti fer una ràpida assimilació amb Perdidos, i em sembla que es quedarà en una nova pífia. L'audiència va ser bona i suposo que els pics més elevats coincideixen amb l'escena de la dutxa i amb la que prenen el sol a coberta. Pronostico que a cada nou episodi Mario Casas –actoràs, sens dubte– ensenyarà els pectorals amb delit i que se'ns incrustaran incomptables lliçons d'anatomia curvilínia. Sens dubte apassionant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.