Jugar des de casa

Ja se sap que la principal gràcia dels concursos, el que fa crear empatia amb l'audiència, és que l'espectador pugui endevinar les respostes, que jugui des de la comoditat del sofà de casa, sense cap risc ni, lògicament, guany, només per la satisfacció que dóna quan l'encerta i pot dir al del costat: “Veus, ja t'ho deia!” Perquè, és clar, hi ha d'haver algú al costat per poder presumir. Si s'està sol, hi ha també la satisfacció personal, però no és ben bé el mateix.

Ara Atrapa un millón d'Antena 3 ha fet un pas més, totalment encertat. Ha posat en marxa per internet la possibilitat de jugar en temps real amb les mateixes preguntes i opcions de resposta que al concurs. És tot un èxit. Cada divendres desenes de milers de persones s'hi connecten i miren d'aconseguir arribar al final amb més diners virtuals que els concursants reals del plató. Una de les gràcies és que després de la resolució de cada pregunta, el joc d'internet et diu l'estadística de tots els apostadors i així el participant en línia sap els percentatges que ha obtingut cada resposta, quanta gent ho ha perdut tot i quan milions virtuals segueixen en joc. El que el jugador busca, és clar, és mirar si ho fa millor o pitjor que la resta. Ho dic per allò de poder presumir. Hi ha també el rànquing dels “millors”, però es veu d'una hora lluny que els resultats no són creïbles. Google deu tenir molt a veure en això. L'altre element que contamina les respostes virtuals són els raonaments dels concursants al plató, paral·lels als de l'espectador a casa, que condicionen molt. Més enllà d'això, el joc entreté i aconsegueix l'objectiu: implicar l'audiència per enganxar-la.