Mediàtic

Com que per Sant Jordi hi ha qui té el costum de parlar dels anomenats llibres mediàtics i com que mediàtic ve de tele doncs ve a tomb que aquí en fem una petita reflexió.

Per sort tinc la sensació que la guerra ja no existeix, que l'enemic és invisible (o imaginari) i que ja ningú perd gaire el temps parlant de conspiracions i batalles estèrils. No és que sigui un expert en el tema ni hagi fet excessives investigacions ni treballs de camp, però ja fa uns quants anys que, fent una ullada general i parant bé les orelles, sembla que els famosos mediàtics s'han fusionat ja definitivament i amb harmonia amb el paisatge natural i bonic de Sant Jordi.

Enguany hi ha hagut el fenomen Albert Espinosa, que ha venut com xurros la seva novel·la gràcies a Polseres vermelles. A vegades passen coses que s'escapen de qualsevol previsió i que floreixen al bell mig dels nostres nassos sense donar més explicacions que un ras i curt “aquí estic”. Qui havia de dir que aquesta sèrie provocaria un vendaval entre les legions dels nostres espectadors adolescents? Un està acostumat a escenes semblants amb toies com Justin Bieber o els protagonistes de Crepúsculo però no s'esperava que les històries d'uns nens amb càncer provoquessin aquest terrabastall. Fascinant.

PD: Aquests dies també es parla molt a la tele de l'imminent casament reial a Anglaterra entre el príncep Guillem i Kate Middleton. Tot esperant que es prometin amor etern, només voldria fer-ne un comentari apriorístic: no es pot ser més xaró.