Fi d'‘El barco'

Dilluns va acabar la primera temporada d'El barco, l'exemple més clar que una sèrie pot tenir un gran èxit amb una trama pèssima que no s'aguanta per enlloc: s'ha acabat el món, però ells viuen com si estessin de vacances. A cada capítol se superen en els errors (és èpic el dia que va desaparèixer de cop la gran boira que els havia estabornit) i s'obliden de la majoria de trames precedents. L'Estrella Polar va superant perills sense que quedin rastres de desperfectes (ni dels ocells a les veles ni de l'animal marí a la part baixa del vaixell). Tant es lamenten de no tenir menjar quan els veus amb un gran esmorzar. La nena sempre va sola, sense que ningú la vigili. Res no té ni cap ni peus. Antena 3 i Globomedia tenien la idea de fer un Internado 2, però els ha sortit un autèntic nyap i qualsevol comparació és insultant.

Les primeres etapes d'El internado van ser de les de més qualitat d'una sèrie espanyola recent. En els últims temps es va perdre el nord, però el pitjor capítol d'El internado dóna deu mil voltes a qualsevol d'El barco. I el final de temporada, més que cap. El internado tenia grans finals de temporada: intensos, sorprenents. El d'El barco va ser un capítol normal (és a dir, avorrit, només centrat en hormones adolescents) fins als últims cinc minuts. Ni un sol gir de guió que no t'esperessis. Ja sabíem des del primer dia quina era la missió de Julia i també que Gamboa hi tenia algun tipus de relació. Van ser més interessants fa unes setmanes els flash-back que van revelar que Burbuja també hi estava implicat. Això s'hauria d'haver guardat per a l'últim dia i no omplir l'episodi amb partides de pòquer i mil escenes prèvies a un petó que no cola que Ulises i Ainhoa no es fessin ja fa 5 capítols.