Eva Hache: el míting de ZP

Eva Hache no és Ana Pastor. Eva Hache és còmica, monologuista, humorista, la versió espanyola d'Ellen DeGeneres, mentre que Ana Pastor és, simplement, periodista. A Eva Hache li escriuen el que ha de dir: preguntes gracioses; Ana Pastor fa el que ha de fer una periodista: preguntes incòmodes. Fa anys, que un polític apadrinés un programa distès, d'humor, sent el primer convidat el dia de l'estrena, semblava la cosa més transgressora del món. Ara, com que els polítics fa temps que visiten amb més ganes els platós de les frivolitats –perquè els amanyaguen– i no dels informatius –perquè no els agrada que els mosseguin– l'anunci que Zapatero seria el primer convidat del nou programa d'Eva Hache a La Sexta respon a una estratègia de màrqueting per promocionar un president en hores baixes i deslluir una estrena televisiva. Desenganyem-nos, hi havia expectació pel que digués Zapatero? I pel que preguntés Eva Hache? Cap ni una. Si a Buenafuente se l'acusa de poc incisiu, Eva Hache va ser molt més que complaent. El que havien de ser les anècdotes presidencials –fer fúting durant les cimeres, que Sarkozy és molt actiu, les trucades al mòbil, la relació amb Rajoy– van convertir-se en un inacabable míting que Eva Hache no volia o no sabia com aturar, imposant un ritme, o, com a mínim, amb comentaris o preguntes per provocar-lo. No hi havia presentadora. Hi havia ZP, assegut, xerrant, confessant preocupació per l'atur i repassant el que més li ha agradat de ser president. Semblava que ZP era un més d'El club de la comedia; això sí, amb un guionista pèssim.