Comunicació

El zàping

El final de ‘Física o química'

Quan una cadena decideix precipitar el final d'una sèrie per mala audiència, el més freqüent és un final que sigui bastant un nyap. A corre-cuita, mal fet. Tenint en compte a més els precedents de Física o química, una sèrie que mai s'ha distingit per la qualitat, la coherència i la versemblança, m'esperava el pitjor del seu comiat. I trobo que encara se'n van sortir prou bé (dins de les limitacions del tipus de sèrie que és).

A veure, es va notar que estaven obligats a resoldre-ho tot de cop i volta. Bé, bàsicament a crear/formar/reconciliar parelles. Tot el capítol va ser una successió d'escenes per anar ajuntant tots els personatges de dos en dos. No van deixar ningú desaparellat, a part, és clar, de David, el vidu de Fer –que tot i la seva sonada mort va sortir fins l'últim dia a l'última escena–. En aquest sentit va ser un capítol previsible i en certa manera repetitiu.

Van tenir la sort, però, que un dels arguments de la temporada era un nou director que es volia carregar el Zurbarán. Aleshores, només van haver d'avançar el moment culminant d'aquesta trama per tenir un eix fort per a aquest últim capítol. I sobretot els va donar l'excusa perfecta per fer tornar els antics personatges. Va ser només una escena –se'ls va aprofitar poc, ja els podien haver fet dir algunes frases, actualitzar el seu present– però va servir per donar un final prou decent a la ficció. Tòpic, ensucrat i tot el que vulgueu, però que encaixa perfectament amb el tipus de sèrie de què estem parlant. I, per cert, ja voldrien altres sèries aconseguir reunir tants antics actors –hi eren quasi tots– amb tan poc temps de marge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.