“Al meu Facebook, jo vull anar amb pijama”

El gran mitjà de comunicació és encara la televisió, que té una penetració del 91%, després vénen les revistes i la ràdio. La novetat en els últims dos anys és que internet ha superat els diaris en nivell de penetració. Però la d'internet és només del 50% de la societat, per tant, la meitat dels catalans no és a internet. Tot i això, la distinció entre informar-se en la premsa en paper o fer-ho al web no és tan senzilla ja que la majoria d'informació a internet prové dels diaris en paper. A més, hem començat a tenir hàbits de multitasca: consumir diferents mitjans a la vegada.

Ningú no ho sap. Als Estats Units estan fent projeccions per carregar-se les rotatives en sis anys. A Europa, no és viable tanta velocitat: potser parlem de quinze anys. La novetat podria ser que la premsa deixi de ser diària i passi a ser setmanal i reinventar continguts cap a l'opinió i l'anàlisi. Tot i això, l'evolució va a diferents velocitats. Molts lectors encara busquen notícies com les de sempre, no miren gaire la tele i no tenen ni connexió a internet. No parlem d'un sol tipus de lector. La premsa seguirà existint, però la informació haurà de durar més de 24 hores per als que els agrada llegir i tenir una experiència lectora potent.

Sí, però els mitjans seguiran existint ja que les xarxes socials es nodreixen bàsicament d'ells. Algú ha d'escriure la notícia que després compartim o critiquem. Sempre hem compartit les notícies, ho fèiem al bar o entre amics; el canvi és que ara es veu en un lloc concret i aquesta conversa és pública i genera noves converses, nous amics... El tema és que s'ha generat un nou espai de trobada gegant: al món, Facebook té 400 milions d'usuaris i Twitter, 100 milions; a l'Estat, 13 milions de persones són a Facebook i entre 2 i 4 milions, a Twitter. Però Twitter i Facebook no tenen res a veure en el seu ús i el seu públic.

Facebook és un mitjà de comunicació de masses. Hi és tothom i és generalista, s'hi tracta de tot. Quan lligues ja no et pregunten pel telèfon sinó per l'usuari de Facebook. A Twitter, en canvi, hi ha una alta especialització professional i la gent busca informació. Els meus amics estan a Facebook i no a Twitter. No tothom ho fa així. Hi ha qui barreja i aleshores pots tenir problemes. Al meu Facebook vull anar en pijama i moure'm en confiança.

El primer que ha de fer és preguntar-se per què vol accedir a internet. Per treure'n profit ha de tenir una motivació o un interès perquè si no, no saps on vas i t'ofegues en el caos. Per exemple, vol llegir de cuina, de bicicleta o de triatló? Internet no són només correus electrònics i notícies. Si t'agrada el triatló, comences a seguir un bloc o un web de triatló i vas estirant del fil, coneixent gent interessada pel triatló i creant comunitat.

Per començar, diria: “Tranquils. No ens posem nerviosos ni ens deixem impressionar”. Pots seguir blocs i webs, pots descobrir Twitter i Facebook i aniràs descobrint què t'aporta més. Sembla que l'última cosa que ha passat és el més important: però això no és cert. Cal racionalitzar. No obsessionar-se a seguir-ho tot. Arriba un moment en què necessites apagar l'ordinador i anar a dormir.