La mirada
Debat a 8TV
Els nostres polítics tenen la pell molt fina. Els costa acceptar les crítiques i no els costa gens sentir-se fiscalitzats pels mitjans de comunicació. Sense entrar en consideracions sobre fòbies i afinitats entre partits polítics i grups mediàtics –això donaria per a un altre article–, el jou que la junta electoral exerceix sobre la circulació de la informació en campanya electoral només es pot qualificar de lògic en un context com el nostre. Els partits volen sentir-se protegits, volen que els criteris de proporcionalitat vagin a missa i que això sigui per als organismes públics un dogma de fe. En aquest sentit, mai m'ha semblat estrany que s'obligui les emissores publiques a regir-se per un ordre i un temps concrets a l'hora d'elaborar les informacions de seguiment de les campanyes: tenen por i volen tenir-ho tot lligat i ben lligat. La decisió d'obligar 8TV a acceptar Daniel Fernández –o qui el PSC decidís– per al debat de divendres és també assumible des dels seus paràmetres d'acció: “Hi havia d'haver algú del PSC.” Ara, em sembla completament lògica la decisió de 8TV –emissora privada, recordem-ho– de suspendre el debat. Sense entrar en la –calculada– deixadesa del PSC a l'hora de respondre, ni en les excuses sobre l'agenda de Carme Chacón, haver acceptat hauria suposat un precedent segons el qual a partir d'ara els partits polítics podrien enviar als debats electorals la persona de les seves llistes que a ells els donés la gana: el número 15, per exemple. I això seria un empobriment encara més vergonyós, tant per al ciutadà com per al periodisme.