Viatges amb dos preus

La cultura viatgera s'ha fet, els últims anys, molt més televisiva. No és que el viatge no ho fos fins ara. Però com a concepte provenia més de la tradició documental: de mostrar el viatge com a experiència, de llarga durada, i en destins més propensos a l'aventura –l'Àfrica, per exemple– i no destinats al consumisme turístic. Però Callejeros viajeros –en emissió des de fa tres anys– han apropat el viatge, l'han concebut com un bé de consum i d'entreteniment, gràcies a aquesta manera de fer reportatges pròxima al videoclip. Una idea, la de la cultura viatgera de masses, que s'ha vist reforçada per la irrupció de les companyies low cost. I com que en tres anys i més de 140 programes els destins es repeteixen, es busquen noves fórmules per tornar a Londres, París, Nova York o Las Vegas, però que sembli que no hi hàgim estat mai. I aquest nou paquet turístic –n'hi ha un altre de temàtic sobre ciutats en què l'aigua té un paper destacat (Venècia, Amsterdam o Estocolm)– l'han titulat Nueva York tiene un precio i Londres i París i Las Vegas... i el preu és d'extrems. Són dues propostes de recórrer un mateix destí des de la butxaca que fa més dispendis, des del luxe més inassequible –normalment hi va el càmera– a la butxaca més estalviadora. I no només amb hotels o desplaçaments sinó també on podem trobar la samarreta o l'imant per a la nevera més econòmics. És una bona guia per a qui no vol que se li dispari el pressupost i és posar sentit comú a la fantasia que és sempre veure les suites presidencials.