Una de versions

Que TV3 és una cadena marcadament informativa és evident, però estarem d'acord que té una ànima musical gens amagada. No fan OT ni Número uno però la música hi és present, sembla que d'esquitllentes, però amb ganes. Hi ha la cançó de l'estiu que anima amb les calors, les nadales gens tradicionals que no te les pots treure del cap quan encara no és 24. I la tria musical, per acompanyar i com a element paisatgístic és imprescindible a El convidat, en què la música és un convidat més. I, sobretot, hi ha el disc de La marató, tot un regal. Ara, s'hi han d'afegir les desconstruccions de l'original que clouen No me les puc treure del cap. A TV3 han versionat tants èxits musicals que podrien muntar una discogràfica especialitzada en els covers. I és que les versions esdevenen el llacet final, el the end perfecte per abans dels títols de crèdit. Òpera en texans del 33, que ha fet més per popularitzar l'òpera que el Nessun dorma als estadis de futbol, també es guarda la contemporaneïtat, l'òpera rock, per tancar. I en l'última edició, els Catarres van readaptar d'una manera trencadora el Va, pensiero de Verdi. La temàtica eren els cors i per fer-ho més visible Ramon Gener va convocar cares conegudes de la tele per assajar una horeta i interpretar davant d'un jurat acreditat el Va, pensiero. La iniciativa semblava pròpia d'un moment de La marató, amb moltes rialles i bon humor, i amb un resultat final prou lluït que et feia venir ganes d'afegir-t'hi i, amb aquests aires patriòtics que desprèn Verdi, enarborar la senyera.