Sardà i Obregón

Aquesta setmana, dos llibres de memòries d'aparició recent ens han deixat dos instants televisius de divergent intensitat emocional a TV3. D'una banda, Xavier Sardà va presentar el seu Merda d'infància (Edicions B) al Divendres. Estava acompanyat del seu editor, Ernest Folch –company habitual de tertúlia– que en un moment d'eufòria va comparar la Montcada del llibre –la població on Sardà vivia de petit– amb el Macondo de García Márquez. Caram, no es moca amb mitja màniga! He de dir que Merda d'infància és un llibre ben recomanable. Senzill i concís però molt emotiu i de lectura amena. L'autor s'ocupa dels 30 primers anys de la seva vida i traça el precís retrat d'un país sotmès a la foscor, però amb ganes de viure i d'un protagonista carregat de vida. El recomano. També recomanable, però per altres motius, és Así soy yo, fascinant volum memorialístic d'Ana Obregón que va presentar a Els matins. Alguns dels seus passatges són absolutament hipnòtics. Ana ens parla del seu suposat afer amb Spielberg, d'un film horrorós anomenat Bolero que va rodar als EUA i que, segons ella, és una obra mestra i d'uns anys que en què, si hem de fer cas de les seves paraules, es passejava per Hollywood com si fos casa seva. Però l'instant més rellevant de l'entrevista que li va fer Garcia Melero va arribar quan van parlar de la relació d'Obregón amb Fernando Martín. “Li vaig dir que no l'estimava però era mentida!”, va confessar. I Melero: “Però per què ho vas fer? No ho entenc!” I es va crear una comunió màgica entre entrevistada i periodista.