El català que se subtitula

Hi ha el català que es parla al carrer i el català que es parla a TV3. Hi ha els accents i hi ha l'estàndard. S'entén que en la missió normalitzadora l'estàndard predomini als TN –encara recordo quan Lluís Caelles endolcia les notícies amb l'accent del Pallars–, a La Riera o a Divendres –recordo quan les tardes eren de la Mari Pau Huguet i amb el seu dialecte melós emfatitzava el magazín amable que era Com a casa–. No volem recordar el gironí d'Íngrid Rubio a Secrets de família.

No s'entén que la televisió pública no reforcés la presència d'altres varietats; encara més, seria recomanable, i així, l'oïda, tant del nouvingut com del veí de l'Eixample de tota la vida, s'eduqués en aquesta riquesa lingüística i l'entengués com un fet de normalitat, no com un folklorisme més del país o propi d'aquella Catalunya de cap de setmana. La subtitulació de l'ebrenc (i en ebrenc, mantenint els los) d'alguns testimonis del reportatge del 30 minuts i la consegüent polèmica demostren que encara queda molt per fer. A través de les xarxes socials 30 minuts va argumentar, l'endemà de l'emissió, deficiències d'àudio; sincerament, no les vaig detectar, i, si n'hi havia, podien haver avisat en la presentació. Entenc que no hi va haver mala fe en la subtitulació, que el pagès i el pastor s'expressaven amb rapidesa. La comprensió del missatge (el que deia més que com ho deia) era el valor d'Entrampats a l'Aldea. Però si TV3 només potencia i prestigia l'estàndard, no devalua els altres accents? Si en la varietat hi ha la riquesa, per què no fomentar-la més?