El zàping
El filòsof de la cervesa
La quotidianitat fa partícip l'espectador del xou i n'és el valor
Com si fos un Forrest Gump dissenyat per Tim Burton, entre el gòtic i el glam, Mario Vaquerizo va dir, astorat, quan recollia les patates fregides: “La vida es mucho más feliz con una cerveza.” No és ni gramaticalment correcte, ni és un pensament enginyós; és una obvietat que caracteritza el personatge. Des del minut u va deixar de ser el marit de... per ser el sol entorn del qual pivoten la resta de satèl·lits d'aquest univers propi. Però aquesta obvietat sintetitza la segona temporada del reality Alaska y Mario, el qual té com a mantra aquella cançó de Fangoria Hagamos algo, superficial y vulgar.
Un cop als Estats Units, els episodis van excel·lir, van fer el tomb necessari per evitar la repetició, un llast habitual en aquest tipus de produccions. La idea de road movie l'ha beneficiat i ha generat –guionitzats i/o improvisats– moments gloriosos, com quan la colla ascendeix al pujol on hi ha les lletres de Hollywood, o quan a l'autocaravana, aturats en un càmping, no saben com arreglar el tendal. Són escenes tan quotidianes, moments per riure i fer riure, i són les que es recorden d'un viatge en grup. I és precisament aquest el valor d'Alaska y Mario. D'acord que més d'un cop Vaquerizo s'ha recreat en el personatge –li surten les frases com acudits improvisats– però el reality denota la factura d'El Terrat i aconsegueix divertir i fer partícip l'espectador, com un més de la colla, un més de les Nancys Rubias. Els fans ja demanen un spin-off protagonitzat per Juanpe, la Nancy Travesti.
