Sobre la ‘Marató'

Avui estic doblement content. En primer lloc, perquè la Marató per la pobresa de TV3 va anar molt bé i es van superar els 4 milions d'euros recaptats. És un orgull que el país pugui presumir una vegada i una altra d'aquestes respostes tan contundents davant d'iniciatives solidàries. En segon lloc, estic content perquè el mateix diumenge vaig escoltar el president de la Generalitat i el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals fent una reflexió interessant que fins ara havia trobat una mica a faltar: si el país no va com hauria d'anar, si la situació econòmica i social és la que és, la responsabilitat màxima és dels polítics i per arreglar-ho allò fonamental són les polítiques públiques. Els ciutadans podem contribuir-hi amb el nostre granet de sorra, però l'exigència fonamental és seva. Dic que agraeixo de veritat aquestes paraules perquè havia tingut la sensació que es volia traslladar el pes de la responsabilitat sobre la consciència del ciutadà apel·lant als nostres instints més primaris. No sé si, apreciats lectors, paguen impostos. Suposo que sí. Jo en pago molts i crec que és la meva obligació fer-ho. Per tant, m'incomoden bastant segons quins discursos demagògics i tramposos sobre culpabilitats compartides i obligacions socials no assumides. Ho repeteixo: celebro moltíssim el bon resultat de la marató i també les paraules de Mas i Duart. Així mateix, agrairé que de cara a una propera ocasió es vigilin una mica més els missatges col·lectius que es llancen als ciutadans des de la tele pública de tots.