L'esport que mou la tele

L'esport és el millor reality, ja sigui la Champions, un Barça-Madrid, els Jocs Olímpics o el Tour. L'esport és garantia d'un espectacle televisiu sense artificis, ni afegits gratuïts, ni guions en construcció per captar l'atenció de l'espectador. La plàstica del joc, l'enaltiment de l'esforç, l'emoció de la victòria, l'abatiment de la derrota... podríem continuar glorificant les excel·lències de les competicions esportives que han passat de ser cites d'un calendari, tradicions seguides exclusivament pels aficionats, a ser esdeveniments massius d'interès no general sinó global. I amb la mediatització, l'esport s'ha fet negoci i s'ha convertit en un producte privilegiat, que costa molts diners però que també en dóna molts. I si ja no el tens has de fer veure que no passa res, destacar el que sí tens –mantenir el tipus, el prestigi de cadena– davant l'audiència: que Mediaset té les motos, l'Eurocopa i Roland Garros? Ep!, que encara ens queda el bàsquet. És per això que, tot i tenir un canal esportiu com Teledeporte, RTVE prefereix emetre el play-off de l'ACB entre el Barça i el Madrid per La 1, o, en el cas de TV3, que, tot i haver desplaçat les sessions classificatòries de la Fórmula 1 i els entrenaments a Esport3, les voltes definitives s'emeten sempre per TV3 i, segons els horaris, afecten el 30 minuts o els Telenotícies. I això que són cadenes públiques. Però de tota aquesta efervescència esportiva d'aquests dies, ni Roland Garros ni la roja... l'esdeveniment esportiu era a Gran nord, amb la cuita del sol.