Pauet, el Caníbal en Cap
Pau Albornà Torras, periodista i casteller
@PauAlborna: #Català #independentista #periodista #demòcrata #culé# casteller #santjustenc #enamorat d'una castellera. Ell mateix s'havia posat aquestes etiquetes a la seva fitxa de Twitter. Teníem una colla de projectes pendents, personals i professionals, amb Pau Albornà Torras; per això em serà impossible oblidar-lo mai. Era el meu cap: el cap de 7 Caníbales, un dels webs de referència sobre informació gastronòmica.
“Neeeen...” Com voleu que l'oblidi? M'havia trucat dijous per collonar-me, ja no recordo sobre què, potser perquè no el vaig poder acompanyar a la preestrena del restaurant 10's, de Jordi Cruz. Us recomano la seva crònica, la darrera a 7Canibales.com. Com en totes, parla amb una maduresa desacomplexada i un rigor extrem. Els lectors de l'Avui potser el recorden. En va ser becari. Li vaig prometre lliurar-li un text dimarts. Havíem planejat viatjar a Dinamarca amb Francesc Guillamet, un dels millors fotògrafs del món, tan important en el canvi de paradigma de la fotografia gastronòmica com Ferran Adrià a la cuina. Aquest empordanès havia estat el personatge de l'última entrevista de Pau Albornà Torras, periodista, casteller, barcelonista, gastrònom i comentarista radiofònic. Pau era un excel·lent periodista. Brodava les entrevistes..
L'havia vist créixer. L'havia aconsellat. El recordo quan volia ser periodista, quan estudiava periodisme, quan estava en pràctiques, quan va créixer i quan ja va volar sol com a professional i, en comptes d'alliçonar-lo o botzinar-lo, ho discutíem, confrontàvem, tot, fins i tots els punts en què estàvem d'acord. Jo era el seu amic de més de 50 anys.
En Pauet portava el periodisme a la sang. El periodisme modern, pluridisciplinari, total: social media, ràdio, tele, premsa escrita, blocs… Sabeu la il·lusió que li va fer que el convidessin de comentarista expert en la retransmissió de l'últim partit de lliga del Barça de Pep Guardiola a la COM? O el seu programa sobre el món casteller?
Era un periodista gastronòmic brillant i prestigiós, però li hauria agradat fer carrera en el periodisme polític. Vet aquí que es va apuntar en unes oposicions per entrar com a redactor en un nou projecte editorial de país, que ara no puc dir. Es passava el dia conversant sobre política. No es va poder estar de visitar els campaments d'indignats a Barcelona o a Madrid, el dia que vam recollir el premi dels companys de Con Mucha Gula. Era un periodista compromès, en l'aspecte social i de país.
Anava directe al gra. No es tallava. Era un periodista 3.0; el Caníbal en Cap. Va acabar brillant en la gastronomia, món on regna la seva mare ,Roser, més que la Reina Elisabet a Anglaterra. Roser Torras és la, Gran Dama de la Gastronomia. Ell s'hi movia amb soltesa. Era un entès. Un bocafí. L'havien educat així, en una de les famílies on es menja millor del Penedès. Encara era una criatura que ja havia menjat a El Bulli i s'havia discutit sobre el pa amb tomata amb Ferran Adrià.
I a El Celler de Can Roca. La foto amb la samarreta de Messi, signada i dedicada als Germans Joan, Josep i Jordi Roca, és d'un dia memorable, el del Drink Team, on hi vam ser diversos Caníbals: Xavier Agulló, Pau Arenós, Toni Masanés i la seva estimada mare, la nostra admirada Mamma Roser, per celebrar el doctorat honoris causa per la Universitat de Girona dels germans Roca. I els gintònics al Dickens ...
Pau Albornà Torras, fill de Roser i Jaume. De l'Arboç i de l'Albornà, al Baix Penedès. Nascut el 26 de març del 1987. Germà d'en Marc. Eren de Sant Just Desvern. Era soci i abonat del Barça; casteller amb Els Cargolins, la colla d'Esplugues de Llobregat. Treballava a GSR, on tenia una colla ferma i amistats sòlides. I vivia amb la seva amada Júlia. I un accident de trànsit a la Diagonal se'ns el va endur, el dia de Sant Bernabé, apòstol amb Pau.
