‘Semáforo 2'

Amb un títol tan llarg i tan explicatiu com Todo el mundo es bueno no en pot sortir res de bo. I més, si el que ha decidit aquest nom per a un programa de televisió és una cadena que fa gala de tanta bonhomia com Tele 5. Todo el mundo es bueno, que es va estrenar dilluns amb un 10,3% de quota, combina el concurs de talents de Tú si que vales, però sense un jurat que valori i en certa manera contribueixi a desenvolupar el xou. Qui decideix? El públic sobirà que, exaltat, amb cridòria i com si estigués al fossar d'una macrodiscoteca o en un circ romà decideix qui és el finalista dels 15.000 euros. A més, s'hi incorporen elements de grafisme per penalitzar el participant, però sobretot hi ha la trampa d'Ahora caigo. Todo el mundo es bueno vol ser lleuger, d'estiu, però en realitat és televisió de la més prescindible. Perquè més que talent o qualitat, els participants semblen sortits d'una parada de circ: la singularitat no com a excentricitat intel·ligent, sinó com a freakisme i alerta en traspassar segons quins límits. Com a mostra l'actuació de La Caña de España. Corbacho i Pilar Rubio formen una parella atípica però típica alhora. Ell supleix les mancances d'ella en l'espontaneïtat i la gràcia en l'escenari i ella, és el figurí perfecte. El problema no és que hi falti un contrapunt de l'estil de Risto Mejide amb els seus comentaris feridors però destres, el problema és el format, que vol ser un El semáforo actualitzat. Estic d'acord que el públic
rigui i es mofi i es diverteixi a costa dels altres sempre que aquests altres
en siguin conscients.