‘Frágiles'

És la rèplica de Tele 5 a Antena 3 per Polseres vermelles: per una aposta de ficció espanyola alternativa, que advoca per la sensibilitat, per un plantejament narratiu diferent. És Frágiles, una sèrie que Tele 5 va estrenar dijous a la nit amb un 14% de quota en el primer episodi i que es va retardar respecte a l'horari previst per evitar competir amb el bàsquet olímpic. Estratègies a banda, Frágiles –que en principi no estava pensada per ser emesa en el canal principal de Mediaset– juga en la mateixa lliga de sèries que La pecera de Eva; no diria que són propostes d'autor, però sí que busquen aquest punt de producció indie en la construcció: hi ha guió, però també molta improvisació dels actors, i això es nota en els diàlegs. En les circumstàncies actuals l'espectador busca l'evasió, sí, però també hi ha una necessitat real de trobar cert consol, que la tele ens faci riure però també que ens abraci: per això necessitem els herois d'hospital d'Albert Espinosa i algú que ens arregli l'ànima més que el dolor muscular. Aquesta és la intenció de Frágiles, una sèrie coach, amb banda sonora constant, missatge motivacional i que vol que se li vegin les costures prioritzant els personatges i deixant de banda la quotidianitat. Per aconseguir-ho, però, és important la feina dels actors, i hi veig fissures: Santi Millán és un fisioterapeuta amb moments House i el més fràgil de tots. Qui dóna certa solidesa a la sèrie, però, són els secundaris i els actors convidats. A veure quant li dura a Tele 5 –que fa dotze anys ja havia apostat per la fragilitat de les persones amb El grupo– aquest festeig amb Frágiles.