‘Dallas', sempre

8TV ha canviat Josep Cuní per J.R., l'autèntic, el dels anys vuitanta. Bé, en Cuní fa vacances i per substituir el magazín d'actualitat que és 8 al dia, la cadena privada, amb encert i a l'aguait, ha recuperat Dallas, la sèrie original, la de “Sue Ellen, ets un pendó”, la que reunia els catalans davant TV3 els diumenges a la nit. Per què amb encert i a l'aguait? Perquè aquest any el mite de Southfork ha tornat a renéixer amb les noves generacions i pensant, també, per a aquests nous espectadors, en la continuació del serial, Dallas 2012, que el canal de pagament TNT va estrenar el 17 de juny a l'Estat. Tenint en compte que és estiu i que en aquesta època la televisió busca en les reposicions de sèries, tinguin quinze anys o més de trenta, el recurs per no tancar per vacances –una altra cosa és que 8 TV s'hagi especialitzat en el que podríem dir ficció vintage–, l'espectador, que potser no està nostàlgic, s'hi torna de cop quan torna a veure una sèrie com Dallas, per la qual han passat els anys però que, en moltes coses, manté certa modernitat. Els títols de crèdit, per exemple, innovadors en el seu moment i vigents encara ara. L'altra és la trama: continua vigent? La lluita pel poder, l'ambició
i la corrupció, les febleses de la condició humana –elements inherents a qualsevol serial i a qualsevol drama de Shakespeare– sempre ho són, però Dallas, que va ser la primera, juga amb avantatge, perquè ha sobrepassat la línia que separa el concepte de sèrie antiga del d'icona de la cultura popular.