Gairebé sis anys de lluita
La sentència suposa la gran victòria d'Acció Cultural del País Valencià després de gairebé sis anys de lluita i gairebé dos de la fi de l'emissió de TV3. Una lluita compartida amb la societat civil, mobilitzada en protestes, recollida de diners per a les sancions i de signatures per a la ILP.
Repetidor a repetidor
El 14 de març del 2007 es feia públic que el govern valencià havia obert un expedient, amb data del gener, contra ACPV per l'emissió “il·legal” de TV3 en diversos repetidors. A l'abril, la mobilització ciutadana va impedir el tancament del de la Carrasqueta (Alacantí), que al final es va tancar al desembre. La croada de Camps es va estendre a més repetidors –cadascun amb la seva conseqüent sanció– i van iniciar-se batalles judicials per cadascun d'aquests.
Apagada total
El febrer del 2011 va ser l'estocada final. El govern valencià, que acabava de canviar la llei, va avisar que imposaria una sanció de 60.000 euros cada 15 dies si no s'acabaven totes les emissions. Sense alternativa, ACPV va tallar el senyal el 17 de febrer.
Perill d'embargament
Diverses campanyes civils –el 2007, amb litografies d'Antoni Tàpies; el 2011, amb bons, i el 2012, amb obres d'art donades– han ajudat a pagar les multes. El març del 2011, ACPV va alertar del perill d'embargament –en total se'ls reclamen més de 900.000 euros–. Es va aconseguir més termini, però se'ls van embargar alguns casals.
Fracàs de la via de la ILP
El maig del 2009 es va impulsar la ILP TV sense fronteres per permetre la reciprocitat de televisions en la mateixa llengua entre comunitats. El juny del 2010 es van presentar les 651.000 firmes recollides. No es va debatre al Congrés fins a l'11 de setembre passat, quan el PP i UPD hi van tancar la porta.
Negociació entre governs
Paral·lelament, el govern català ha intentat negociar la reciprocitat de TV3 i Canal 9. El govern valencià sempre ha demanat tenir més canals per fer-ho. Fabra està més obert a parlar que Camps.
