El periodista Puyal reivindica a Alacant el paper dels mitjans de comunicació

La presència del periodista Joaquim Maria Puyal a la Universitat d'Alacant ahir dimarts, va aixecar una expectació que pocs podien preveure.

Puyal, conegut per conduir les retransmissions del Futbol Club Barcelona a Catalunya Radio, però, no visitava la institució acadèmica en qualitat de periodista esportiu, sinó d'acadèmic, en tant que membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), filòleg, llicenciat en ciències de la informació i doctor en lingüística.

En aquesta ocasió ho va fer per a pronunciar una conferència sobre “La transmissió dels discursos des dels mitjans de masses”, un acte que van seguir més de dues-centes persones que omplien la sala més enllà de la seua capacitat i en què va estar acompanyat pel vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística de la UA, Carles Cortés i del president de l'IEC a Alacant, Brauli Montoya.

Conferència interessant

El periodista va advertir abans de començar la seua intervenció que no venia a parlar del Barça, i desenvolupà durant més d'una hora, la seua dissertació sobre el periodisme i el paper que ha de jugar en la societat.

Puyal va abordar qüestions com els poders que influeixen al periodisme, el model de negoci, la cultura, les habilitats comunicatives, la llengua o la responsabilitat social del comunicador.

El periodista va posar molt d'èmfasi en la importància de la “credibilitat” del comunicador que sempre ha de ser capaç “d'avalar allò que transmet” i on va reivindicar la independència dels “professionals” davant les pressions dels poders al mateix temps que reivindicava la “qualitat” del producte per damunt de la “quantitat”, “la quantitat no ha de ser un objectiu, sinó una condició, amb programes de qualitat que s'aconsegueix audiència guanyaríem tots”, va etzibar a un públic entregat.

Puyal va estar molt crític amb aquells periodistes que pensen “que tot s'hi val per l'audiència” i va denunciar “la presència en aquesta feina, d'espavilats que no són més que intoxicadors que passen per experts”.

Puyal, que es va definir com a “una persona incomoda per al poder”, va reivindicar el paper de la premsa en la societat, assegurant que aquesta, “forma part del moll de l'os dels drets de les persones” i afirmant que “sense llibertat no hi ha informació, sense informació no hi ha criteri i sense criteri no hi ha possibilitat d'exercir la democràcia” per acabar afegint que “l'ofici del periodista està amenaçat” i que la pèrdua del periodista compromès, rigorós, exigent i incomode “pot ser irreparable si no fem un front comú” i que el damnificat de tot això és “el ciutadà”.

Llengua amenaçada

Sobre la llengua, Joaquim Maria Puyal, que acaba d'arribar a la xifra de les 2.000 retransmissions del Barça en català, va començar assegurant estar molt content de conèixer l'espanyol, que l'aprecia i el fa servir, però denuncià que “el plurilingüisme de l'estat espanyol és un romanço per a entabanar ingenus”. Tot seguit, es va preguntar per la innecessitat de sentir espanyol als mitjans en català.

Puyal també es va referir a la importància de les noves tecnologies als mitjans, tot afirmant que “els periodistes ancorats al passat no tenen res a fer” i va destacar l'audiència jove que tenen a la TdP.

Televisió de Catalunya

Abans de finalitzar l'acte i ja al torn obert de preguntes, un dels assistents li va demanar la raó per la que no va acceptar l'oferta que va rebre per a ser el director de la Televisió de Catalunya, ara fa uns anys. Puyal, va explicar les raons que el van dur a rebutjar l'oferta i que segons ell, van obeir l'existència d'un director polític per damunt seu cosa que segons el seu parer no el permetria desenvolupar el model de televisió pública, al servei dels ciutadans que té al cap.

Rector

Abans de començar l'acte el periodista català, va ser rebut al despatx del rector de la Universitat d'Alacant, Manuel Palomar qui li va confessar la seua admiració per la tasca que desenvolupa i se li va declarar seguidor “des de fa anys”.

Puyal, que va quedar gratament sorprès per la rebuda del rector, va ser a més, el primer a signar al llibre d'honor de la universitat d'ençà que Palomar n'és rector, ara fa quasi un any.