“Es poden fer casaments de qualitat amb pocs diners”

És un servei d'organització de casaments, altres celebracions familiars i, fins i tot, festes infantils amb la filosofia que ha de ser totalment personalitzat.

A mi m'interessa molt que els nuvis tinguin un casament fet a mida. No m'agraden els casaments que ja estan preparats i t'hi has de cenyir. Es tracta d'intentar buscar aficions en comú entre els nuvis i, a partir d'aquí, organitzar tot l'esdeveniment. I sobretot tenir molt en compte adaptar el pressupost a cada client i, a més a més, amb els temps que corren ara: es poden fer casaments de qualitat però amb poc pressupost. En temps de crisi és quan surten les millors idees.

Vaig començar estudiant assessoria d'imatge perquè m'agraden els temes de moda i comunicació. Tenia una assignatura que era protocol i organització d'esdeveniments i, a partir d'aquí, m'hi vaig començar a interessar i vaig fer el curs d'especialització de wedding planner a Madrid.

Sí, sempre m'ha agradat organitzar festes i considero que sóc una persona creativa. Si s'ha de fer alguna celebració, jo sóc la que dic de seguida: “No patiu, ja me'n cuido si voleu”. Hi gaudeixo. Sobretot decorant. Puc estar setmanes ideant-ho. Va molt amb el caràcter: depèn a qui li ho proposis, potser se li fa una muntanya. Et porta molts nervis. Fins que no s'ha acabat la festa, estàs patint perquè vols que la gent ho trobi tot bé.

Sí, quan ja havia acabat els cursos, els meus avis van fer 60 anys de casats i, com a regal sorpresa, els vaig decorar tot el menjador amb paper i tul de tons blancs i grocs, flors naturals... Vaig cobrir totes les cadires, vaig penjar borles, vaig fer gerros... I en total potser em vaig gastar 30 euros! I, a partir d'aquí, tothom em va començar a dir que havia quedat molt professional, realment valoraven molt el que havia fet, i vaig pensar: “Per què no intentar-ho de manera professional?”.

Diria que sí. Hi ha empreses que també l'ofereixen però més a nivell de contractació de serveis. En canvi, jo vull promocionar molt la decoració, la personalització i l'assessorament en la imatge personal de la núvia, els acompanyants o l'amfitrió de la festa. Acompanyar-los a comprar el vestit o orientar-los amb el protocol. És un servei afegit, el de protocol: de vegades un no sap com actuar en casaments i es necessiten unes pautes per anar tranquils en un dia en què s'està nerviós i no es pot deixar cap imprevist al descobert.

Exacte. Les diferències estan en què nosaltres assessorem més en el tema d'imatge i protocol. Les altres empreses potser et busquen una esteticien o perruquera però no t'assessoren en quant a l'estil o a l'hora de fer una imatge total d'algú o de l'esdeveniment. A més, si cal anar a buscar partides de naixement a l'Ajuntament, i portar tot el tema de paperassa, també es pot fer. Ara vull intentar fer un curs de maquillatge professional, per poder oferir aquest altre servei i, d'altra banda, intentar col·laborar amb productores, televisions, cinema...

Als Estats Units i al Regne Unit hi ha molta tradició. De fet allà gairebé ningú es casa si no hi ha una wedding planner al darrere. Aquí va venint a poc a poc, sempre arriba tot més tard. Al principi va començar com una cosa molt elitista i només s'ho podien permetre persones de nivell adquisitiu alt; és una despesa més dins del pressupost del casament.

Ara això està canviant. S'estan oferint aquestes filosofies d'ajustar el pressupost i tothom pot contractar el servei.

Aquí sempre ha sigut típic que els pares o les germanes s'encarreguessin d'organitzar els casaments. Ara què passa? Que els pares i els germans treballen i la gent no té temps. A més, es fan molts casaments civils i a la gent li agrada buscar un lloc maco i decorar-lo. Abans anaves a l'església, et casaven, es feia un àpat i ja estava. I ara hi ha infinitat d'opcions.

Sí, hi ha casaments d'aquí que tenen dames d'honor en comptes dels nens que abans portaven els anells. Ha passat el mateix amb la tradició de tirar el ram, totalment anglesa; abans no es feia, hi havia la tradició d'entregar-lo a una persona que tingués parella i es considerés que era la següent que s'havia de casar. Un altre canvi és fer un còctel a peu dret, més informal, en comptes d'un banquet, més clàssic i tradicional. Les coses estan canviant i el que ens ha vingut de fora està apretant molt fort aquí, com els baby showers, que ara comencen a estar de moda.

Són les festes que fan les noies que estan embarassades abans que neixi el nadó i en què les seves amigues els porten regals. Se sol fer un berenar i normalment són festes on només hi van noies. Són típiques dels Estats Units però també de sud Amèrica. Jo ja sé de gent de Vic que n'ha fet. En comptes del bateig hi ha qui prefereix el baby shower.

No em fa por el que ve de fora. Estem en un moment que ja ens hauríem d'anar renovant, conèixer altres coses a banda del típic casament de tota la vida, canviar una mica. Hi ha hagut uns anys en què els casaments han quedat desfasats: “Jo no em vull casar perquè trobo que és com una comèdia”. I ara si ho fas molt personalitzat la gent diu: “Que bonic que ha sigut aquest casament”.

Ara el que està molt de moda és el fes-t'ho tu mateix: hi ha mil blocs americans i anglesos que t'expliquen coses de decoració molt atractives i que, potser, estan fetes de paper i, en realitat, t'han costat un euro. També agrada molt, sobretot, el tema vintage, recuperar allò d'abans però modernitzat. En quant a estètica de casament, es porten molt rams de flors silvestres combinades amb cartró o paper crêpe. Ara el que agrada més és donar-hi un estil bohemi, no gaire clàssic.

Estan a dins dels casaments temàtics: tries una temàtica que t'agradi i ho ambientes tot al voltant d'aquesta, ja sigui intentant que sigui una boda cent per cent ecològica o bé donant un estil marítim en casaments que es fan a la platja... Hi ha gent també que es casa a l'estil medieval i fins i tot fan un banquet medieval i els convidats van vestits com a l'edat mitjana.

Aquí serà difícil generalitzar la tendència però no impossible. La gent potser és més tancada i encara va amb la mentalitat d'organtizar-s'ho amb l'ajut de la família. A Barcelona ja es coneix més, a diferència d'Osona: fas contactes amb alguns proveïdors i els has d'explicar què és un wedding planner.

De fet, hi ha molta oferta d'empreses especialitzades en casaments de parelles estrangeres. Pensi que a la gent d'Anglaterra els agrada molt el clima d'aquí i, per tant, prefereixen casar-se a Barcelona, a la platja.

Sí, de fet s'han donat a conèixer amb les noves tecnologies. Si no tinguéssim internet i no es poguessin visitar els blocs, segurament no es coneixerien perquè això no s'ha estilat mai aquí.