‘S'han trencat barreres'

La gent de fora del sector em pregunta permanentment què és realitat i què és ficció. Vivint-ho des de dins, sí que identifiquem algun moment concret que quan comences et crida més l'atenció. Però per jugar a la comèdia has de portar la situació al límit, a l'extrem. Sí que hi ha coses que són realitat però hi ha molta, molta ficció.

Admiro molt la valentia i el fet que tant el Joel [Joan] com l'Hèctor [Claramunt] hagin volgut examinar la imatge més mediàtica del Joel, afusellar-la i fer-ho des d'aquest punt, no des d'un terme mitjà. En Joel ho ha portat en molts moments fins a les últimes conseqüències i això enriqueix molt més el seu personatge. I també el desconcert de l'espectador, que és el que s'ha anat a buscar des del minut zero: que es pregunti si aquest paio és realment tan dèspota a la vida. Entre el mite que es podia haver creat de Joel Joan al set o de les anècdotes que poden circular, treure-li la volta a tot això i treure-li partit a l'hora de fer ficció. Sí que hi ha coses d'en Joel que les ha posat en guió i després et trobes que ell ho fa en el set rodant. És el més divertit i curiós. Crec que l'exercici que han fet és sensacional.

La sèrie és difícil perquè és un format nou, que sí que és conegut per la gent que segueix sèries anglosaxones. Per a un públic de màxima audiència de TV3 és nou i si a més li dius que és una sèrie amb uns personatges que juguen de veritat (Roger Coma, Joel Joan i els cameos) i després hi ha uns personatges fixos que juguen des de la ficció... s'ha de saber fer molt bé. I crec que està ben aconseguit perquè els personatges estan molt ben definits. Tinc la sort de fer un personatge que no m'havien ofert mai, que és el dolent de la pel·lícula, més i tot que el mateix Joel.

Vaig fer proves. En Joel i l'Hèctor van veure El rei borni i arrel d'això i de la directora de càsting em van proposar la prova. També pels personatges de la Diana Gómez i la Sara Espígul. Em venia molt de gust fer de Nico perquè era molt diferent del que havia fet fins ara.

És cert que en els últims anys hi ha hagut un augment de gent que veu la tele per internet en l'horari que vol; jo mateix. Cada vegada més les cadenes, vull pensar-ho, es fien també d'aquestes dades de consum a la carta. Vinc d'una sèrie com Pop ràpid que anava destinada a un públic que no s'enganxava a la tele a una hora concreta sinó que la consumia per internet, i són dades importantsque cal tenir en compte.

Pop ràpid va obrir certes portes perquè el dia d'avui El crac emetés certes situacions i TV3 ha vist que es poden emetre. Hi ha molts tabús i barreres que s'han trencat. Sí que Pop ràpid va fer la seva feina al seu dia, primer al 33 i després a TV3, i sé que en Joel i l'Hèctor són fans de Pop ràpid.

Tinc clar que m'agradaria protagonitzar i dirigir com ha fet Joel Joan i també Letícia Dolera; he tingut la sort de treballar amb els dos i veure com ho feien. I sí que m'agradaria fer quelcom amb Paco Caballero –amb qui he fet una novel·la gràfica– i amb qui fa molts anys que treballem i ens entenem... No tinc clar el què, peró sí que vull fer-ho més enllà dels pressupostos. Perquè la gent intenta aixecar projectes més quan poden que quan volen, i demostren que sí és possible, que és qüestió de ganes i no de recursos.

Ara estic rodant la nova pel·lícula de José Corbacho i Juan Cruz, a l'Hospitalet de Llobregat, una comèdia, Incidencias. Just després rodaré la segona part de Barcelona, nit d'estiu, que es diu Barcelona, nit de reis, i tinc una sèrie pendent amb Tele 5, Anclados. I anar girant amb El rei borni.