El Camp i l'Ebre es quedaran sense televisió analògica aquest 31 de desembre

El CAC assegura que la cobertura serà millor i tot que l'actual, i justifica que molts canals públics encara no s'hi hagin posat

El conseller del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), Santiago Ramentol, recorda que la responsabilitat que l'encesa digital arribi a temps a tot el territori és del govern català, que «es va comprometre que la cobertura sigui d'abast universal». En aquest sentit, està tranquil perquè «de zones obscures ja n'hi ha en analògic, i ara quedarien encara més en evidència, tot i que en principi el resultat final ha de ser millor que l'actual». A banda de grans centres emissors, com el de la Mussara, hi ha ajuntaments que tenen reemissors propis en una certa situació d'«al·legalitat», admet Ramentol, i, a més, per arribar a certes urbanitzacions més problemàtiques també se solen signar acords amb els veïns per implantar gat files, una mena de dispositius especials a petita escala. «Tot plegat hauria de fer possible que la cobertura fos total, i en cas que encara hi hagi petits focus sense, l'última solució seria que s'hi arribés via satèl·lit», recorda el conseller. En principi, en tot cas, com que els repetidors de la TDT estan situats als mateixos centres emissors, la majoria de la població no caldrà ni tan sols que toqui l'orientació de l'antena per poder rebre les imatges en digital. «A zones com el Maresme o el Ripollès ja es va fer l'apagada analògica el 30 de juny, i tret d'alguns problemes puntuals al Montseny, no he sentit massa protestes, així que no hi deu haver anat del tot malament», exemplifica Ramentol, que recorda que «si no ja s'haurien reclamat, perquè per a molts no hi ha res pitjor que no es vegi la televisió».

Nova indústria cultural

El calendari fixat per la Generalitat el novembre de 2007 determinava que, a les quatre regions en què s'ha partit la demarcació de Tarragona, ja haurien de funcionar tots els canals públics i privats, tot i que a la majoria del país el més calent encara és a l'aigüera. El CAC ho disculpa: «en principi els canals públics havien de ser només locals, però com que l'espai és limitat, la Generalitat va oferir als ajuntaments que en compartissin per mitjà de consorcis, i ho van acceptar», exposa Ramentol, que prossegueix: «Però no és fàcil posar d'acord els municipis, i no només pel color polític ja que, a més, la situació és canviant; quan es va crear hi havia alcaldes molt favorables que han canviat, i al contrari». Per això entén que s'hagi endarrerit la posada en marxa dels canals nous, que defensa perquè «també crearan una nova indústria cultural al seu voltant», amb casos com els de Mataró, Lleida o, ara, Tarragona.

Optimista per al futur

Ramentol també es mostra optimista pel futur de les noves televisions: «a Catalunya hi ha moltes televisions locals, i totes han sobreviscut, potser vint anys, com han pogut, sí, però moltes sense explotar la publicitat local». «A més ara –afegeix– cada cop és menys car fer televisió, ja que es pot fer amb decorats virtuals, mescladors i aparells informatitzats, o càmeres menys sofisticades».

De 14 a 16 canals locals

Segons dades del CAC, el panorama audiovisual al Camp i l'Ebre tampoc no hauria de canviar tant amb la TDT, si es té en compte que tot just es crearan dos canals locals més, fins als 16 (comptant els quatre que pertoquen a cada regió: Ebre, Penedès, Baix Camp-Priorat i Tarragonès-Alt Camp i Conca). I és que segons el CAC, en analògic, hi emetien un total de 14 cadenes locals, 9 de municipals (quatre a la Ribera d'Ebre, tres al Baix Camp, una al Baix Penedès i una al Priorat) i cinc de privades (dues al Tarragonès, dues al Baix Ebre i una al Baix Camp). En les 21 demarcacions digitals en què s'ha dividit Catalunya, hi haurà un total de 96 canals (quatre en cadascun dels 24 multiplex): 37 de públics (quatre de municipals i 33 gestionats per consorcis) i 56 de privats, si bé tres van quedar deserts.

La TDT ja és majoritària

El darrer informe fet públic la setmana passada per l'ens estatal Impulsa TDT confirma que el consum de televisió digital ja ha superat el d'analògica, amb una quota de pantalla respectiva a l'agost del 43,4 i el 35,5%. Al juliol es van vendre a l'Estat 1.146.000 aparells, rècord mensual absolut, i ja arriben als 21 milions distribuïts en onze milions de llars, un procés que s'ha accelerat per l'apagada que ja han fet diverses regions. Es calcula que el 96% de la població ja pot rebre el senyal de la TDT, si bé encara hi ha més d'una quarta part dels edificis que no tenen adaptada l'antena col·lectiva. A Catalunya, el nivell de penetració s'acosta al 75% de ciutadans.

L'informe també recorda que, tot i l'aprovació de la TDT de pagament el 13 d'agost, els sintonitzadors per a la resta encara són vàlids (probablement Mediapro en regali als clients de Gol TV). Però Ramentol critica l'autorització perquè «només beneficia uns quants i fa que el govern incompleixi els compromisos, ja que havia dit que la TDT seria de franc».

«A Nadal no li interessava la TDT, però això ara ha canviat»

Va ser el ministeri d'Indústria qui, a l'hora d'aprovar el decret del pla tècnic estatal per al desplegament de la TDT, va dividir pel mig les comarques centrals del Camp de Tarragona, fet que impedeix que ara hi pugui haver una única televisió pública de referència a la regió. Santiago Ramentol, en tot cas, va més enllà i també hi busca raons al mateix territori: «llavors manaven Nadal a Tarragona i Pérez a Reus, dues personalitats fortes que feien gairebé impossible que es posessin d'acord», explica. El conseller del CAC exemplifica: «a Nadal no li interessava la TDT, i per això Valls es va postular per assumir el lideratge, si bé en canviar el color polític a Tarragona això també ha canviat». A la regió de Reus, pel seu cantó, «es van haver de fer dos canals públics, un dels quals estrictament municipal», tal com preveia la llei per a casos «excepcionals». I és que a fora de la capital del Baix Camp, només s'ha permès en tres municipis de l'àrea metropolitana: Barcelona, Badalona i l'Hospitalet. Això sí, en altres regions també s'han establerts pols públics diferenciats, com per exemple al Vallès Occidental amb fronts liderats per Sabadell i Terrassa, o la Garrotxa i el Ripollès, amb Olot i Ripoll. En tot cas, Ramentol justifica plenament la creació d'una televisió pública al Camp, paper que, mentre no canviï el panorama –les televisions de Reus i el Baix Camp encara van per llarg, com la del Vendrell i Vilafranca– jugarà TAC12: «té molt de sentit en el context d'aquesta àrea, ja que a més a més els mitjans del Camp han de fer de lligam amb la ciutadania per qualsevol problema que aparegui en la petroquímica.»

Una sola demarcació al Camp?

Xavier Abelló, gerent de TAC12, es mostra més crític amb el pla estatal que va partir el Camp en dues demarcacions digitals diferents, i advoca per reunificar-lo en la pràctica. «Personalment crec que s'hauria de racionalitzar, perquè en un territori com aquest s'hauria d'apostar perquè hi hagués almenys una televisió pública de servei a la ciutadania», reflexiona. En aquest sentit, Abelló es manté a l'expectativa perquè creu que a partir del 3 d'abril, quan s'hagi consumat l'apagada analògica arreu, «és possible que l'Estat es plantegi mesures per modificar el mapa, o obrir vies de col·laboració entre canals». Segons ell, de fet, ja hi ha «un precedent al Maresme», on «s'havien adjudicat dos canals i creat dos consorcis, al sud i al nord, però ara estan en un procés de col·laboració per unificar serveis». Creu que podria passar el mateix al Camp, amb la dificultat que «és més complicat perquè allà es tracta d'una sola comarca, i aquí caldria posar-ne d'acord cinc».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.